El gra i la palla

A Espanya –i per extensió obligada, també a Catalunya– desbrossar marges cada dia es fa més difícil. I això vol dir descrèdit i confusió. Ahir, per exemple, es van creuar dues notícies que han de fer pensar. D'un costat, el jutge de l'Audiència General Eloy Velasco va fer detenir 50 persones en una gran operació contra la corrupció política. Alts càrrecs i excàrrecs de Madrid, Múrcia, València i Lleó estan acusats de prestar favors polítics a canvi de comissions. Caldrà esperar una mica més, potser molt més, per comprovar la magnitud real del nou drama. Però, mentrestant, se sap que un dels imputats és Francisco Granados, expresident de la Comunitat de Madrid i exsecretari general del PP en aquella comunitat troncal. Granados va deixar la política després de ser acusat de tenir comptes a Suïssa. Encès i indignat, va justificar la dimissió per la necessitat de defensar-se bé. Bé l'han atacat ara. Ahir també el diari El Mundo va acusar a tota portada l'alcalde de Barcelona d'amagar 12 milions d'euros en comptes a Andorra. Xavier Trias va proclamar que ell no té dotze milions, encara menys a Andorra i menys encara com a producte de comissions. Si és així, qui el creurà? Aquest és l'enorme problema. Gra i palla, justos i pecadors, ben garbellats. L'única solució és l'assumpció de responsabilitats també per part dels periodistes, que poden fer un mal irreparable a la gent i al sistema. L'única seguretat és que això no serà i que Espanya, ara sí, fa tota la fila d'un gran fangar.