‘Una' consulta és ‘la' consulta

Segons diuen i s'ha escrit, la brigada que actua sota el comandament de l'advocacia de l'Estat ha fet bé la feina en un temps rècord i ha omplert 23 folis amb les grans “coincidències” que hi hauria entre la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional i la que ha activat com a alternativa el president de la Generalitat. La pila de semblances detectada per tan il·lustrades senyories permet arribar a la conclusió que Artur Mas podria haver comès “frau de llei”. Aquest cos teòric tan inquiet –la burocràcia estatal espanyola pot arribar a ser més eficient que els executius de la multinacional més feroç–, doncs, pot permetre de nou al Constitucional o a qui sigui evitar la votació del 9 de novembre. Mentre esperem sota l'advocació de l'advocacia de l'Estat, ens podem rumiar dues idees. La primera, sobre el paperot que van fer els partits catalans quan es van barallar com mones en el marc incomparable del Palau de Pedralbes. Si una consulta, la substitutiva, és tan semblant a la consulta, la substituïda, com poden justificar tanta brega i malestar? Al final, qui marca diferències i coincidències és el govern de Rajoy, que les ha trobades bessones. Repetim-ho una vegada més: ells no fallen mai. La segona idea és una convicció. Ara a Catalunya ningú es pot arronsar i ningú se'n pot desmarcar. Si l'Estat prohibeix les urnes el 9 de novembre, les urnes hi han de ser i s'han d'intentar omplir. Davant el miler de periodistes que vindran de tot el món per veure com es coarta la llibertat.