Desobediència energètica

Els consellers Felip Puig i Neus Munté tenen molt clar que, d'una manera o altra, el govern trampejarà la llei per aplicar el decret de pobresa energètica suspès pel Tribunal Constitucional. Rebobinem una mica: a Catalunya hi ha unes 50.000 famílies que tenen dificultats per pagar la llum, el gas i l'aigua. A l'hivern, amb un major consum, la factura puja encara més i la dificultat esdevé impossibilitat. Si les companyies de subministrament no cobren, tallen l'aigua, tallen el gas i tallen la llum. Per evitar que aquest tall s'executi els mesos de més fred, el govern va aprovar un decret (posteriorment avalat pel Parlament) en què obligava les companyies a garantir el subministrament del novembre al març i després ja cobrarien el deute o bé, llavors sí, podrien donar de baixa els comptadors.

En un atac d'originalitat, el govern espanyol va impugnar-lo. El va portar al TC perquè considera que la Generalitat ha envaït competències pròpies de l'Estat i perquè creu que la mesura discrimina els ciutadans que no són catalans. Com tot recurs presentat pel govern espanyol contra una llei autonòmica, en el moment que el TC l'admet queda suspès. I queda suspès per cinc mesos, i ves per on, aquesta cautelar de cinc mesos ha caigut a les acaballes de la tardor. Però, malgrat això, el govern ha buscat la manera de desobeir el TC i proveir un fons per aconseguir l'objectiu final: cap família sense aigua calenta. El cas demostra que la desobediència és un escenari factible perquè una cosa és la legalitat i una altra, la justícia. Però també demostra la diferència de tracte: si Mas ignora la llei per fer la consulta, se li demana la inhabilitació. Si Rigau fa el mateix amb la llei Wert, també. En canvi, en el cas de Puig i Munté no es pot aguantar la coherència perquè la lluita contra la pobresa és justa. Ah, i tampoc he sentit ningú demanant que el decret de pobresa energètica s'apliqui de manera legal i acordada amb el govern espanyol. O ens escalfem tots o tirem l'estufa al riu.