Cansats? De què?

En els darrers dies he sentit en algunes converses gent que deia que estava cansada del procés. Gent de bona fe, no polítics defensant els seus interessos, que asseguren que el tema comença a cansar. No negaré que el procés sembla molts dies un Dragon Khan qualsevol, en gran part per culpa dels tacticismes dels polítics, i que cal rearmar-se moralment cada dia. Sort que per fer-ho, però, tenim el suport del govern de l'Estat. Ara, jo em pregunto si estem cansats d'haver fet dues o tres mobilitzacions, d'haver comprat samarretes, d'haver destinat unes hores de la nostra vida a fer de voluntaris en algun esdeveniment organitzat per alguna de les entitats que clarament es defineixen per la independència. Potser ens pensem que 300 anys d'ocupació es desfan fent petar els dits? La feina tot just ha començat i si els nostres polítics no senten l'alè de la gent al clatell, no seguiran endavant.

El nou 9-N semblava una consulta descafeïnada, un succedani. I, realment, ningú no el volia així. Tothom, i parlo dels partits que donen suport al dret a decidir, la volia a l'escocesa, però la negativa antidemocràtica del govern de l'Estat va abocar a cercar altres dreceres. Repeteixo, dubtoses, però que al final, gràcies de nou a la societat civil, al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, havien recosit les discrepàncies polítiques. Ara, però, el 9-N és molt més que això. El nou 9-N és una oportunitat per demostrar que estem disposats a anar més enllà. L'Estat espanyol està a un pas de prohibir que es faci un procés participatiu sense cap efecte jurídic, i ho farà per por, perquè és obvi que sí que en té d'efectes, d'efectes polítics. A casa nostra i a fora. Doncs aquest és el moment, i n'hi haurà molts més i de molt més complicats, de demostrar que la gent no només no està cansada del procés sinó que està convençuda que aquest cop s'ha iniciat un camí sense retorn, un camí cap a la recuperació de les llibertats nacionals perdudes fa tres segles. Per tant, tot i que parlem només d'una altra mobilització simbòlica, cal seguir, cal que siguem molts els que anem a votar perquè les coses continuïn el seu procés. I si l'Estat reacciona d'una manera més violenta, amb l'ús de la violència legal que suposen els cossos de seguretat o amb la suspensió de l'autonomia o part d'ella, a banda de ser més a prop del nostre objectiu final, la independència, caldrà reaccionar encara més contundentment, amb més vots a les urnes. I segur que sabrem fer-ho.