Poca broma!

En un estat amb un mínim de memòria històrica (i de decència democràtica), la salutació nazi feta per un convidat del PP a la tribuna del Parlament no quedaria impune. Però és clar, a l'Espanya del segle XXI, en què els totalitaris acaben sent les persones que només exigeixen poder votar per decidir democràticament el seu futur, el gest d'aquell ximple no passarà d'anècdota.

Paradoxalment, aquell mateix dia l'Ajuntament de Barcelona va fer un acte de justícia en distingir amb la seva Medalla al Mèrit Civil la Neus Català, lluitadora comunista que va viure la derrota republicana a la Guerra Civil, l'exili, la resistència a França i la deportació al camp de concentració nazi de Ravensbrück.

La Neus podria explicar molt bé a tots els pocavergonyes que dia sí dia també comparen catalanisme amb nazisme el dolor per les pallisses continuades, la gana permanent, la mort enmig d'un treball esgotador amb temperatures sota zero, l'olor de la carn cremada... I sobretot com n'és, de feridor, per a ella i per a la memòria dels milions d'assassinats pel nazisme la banalització d'aquella ideologia criminal. La paciència, definitivament, ja s'ha acabat, i en aquest tema, poca broma. I de lliçons de democràcia –vinguin de Millo, Sánchez Camacho, Rivera o Iceta– les justes. Si volen trobar similituds amb règims dictatorials, que les busquin sota les seves catifes! Que pensin en Manuel Fraga signant sentències de mort, en Rajoy a Malabo al costat del criminal Obiang o en Felipe González fent la gara-gara al rei del Marroc. Que pensin en ells mentre nosaltres comencem a caminar cap al futur i el país just i lliure que volem. Per això, el proper diumenge faran tot el possible per evitar que votem. I per això, nosaltres hem de fer l'impossible i més per aconseguir-ho. Sense que ens tremoli el pols per desobeir els governs i els tribunals injustos i per ser valents d'una vegada en la defensa de la voluntat majoritària del nostre poble.