Desclot
Hi ha lloc per a tanta tropa?
Podemos –Podemos/Podem a Catalunya– ha entrat a la política per la porta gran dels bombers. Vet ací un partit que no és partit, que no té estructura, que no té cares, que només en té una que omple pantalles i que té una intenció de vot colossal a Espanya i molt més modesta a Catalunya. Vet ací també un partit que no és partit, que té un programa carregat d'obvietats i que s'ha carregat de raons carregant-se de crítiques a una mala manera de fer política. Vet ací finalment un partit que no és partit ple d'incerteses i que a Catalunya no sap ben bé què dir perquè fixa tota l'atenció en qüestions dites socials però se sent del tot incòmode quan les qüestions són nacionals. A Espanya hi ha poca cosa més. Contra “els de sempre” trau pit Cayo Lara, però fins a quin punt Cayo Lara no és també “els de sempre”? A Catalunya hi ha de tot. Ací Ciutadans vol regenerar amb més pretensió que resultats. Com ho voldria fer Unión, Progreso y Democracia, si fos alguna cosa. I com ho reclamen igualment Procés Constituent i la CUP. Ada Colau, Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, Quim Arrufat, David Fernàndez i la trampa d'Albert Rivera i el neofalangisme disfressat que s'amaga darrere Ciutadans són moltes cares i molta gent. Ara despunten, en nom de Podemos, Beatriz Rilova, Marc Bertomeu, Víctor García, Alba García i Toni Carmona. Més l'alegre infanteria de la societat civil que aspira a trobar un raconet a l'ombra o al sol. Tot això és molta gent i potser massa regeneració. Hi ha lloc per a tanta tropa?