Gaudir del dia

L'obstinació democràtica de milers i milers de catalans culminarà avui la segona fase d'allò que el president Mas va definir com a “procés de transició nacional”. Comptar els vots dels qui aquest diumenge assaltaran democràticament les urnes no canviarà el món. Aquesta petita part del món. Perquè, una vegada més, avui no superarem una etapa determinant, definitiva. El referèndum vinculant va derivar en consultiu, el consultiu en vinculant, el vinculant en consulta i la consulta en procés de participació. La cafeïna ha anat esbravant-se com a conseqüència de la mala bava de l'Estat. Els vots que avui irrompran festivament en les urnes només serviran com a arma política. Per carregar-se, encara més, de raons. Les raons acabaran carregant-nos les espatlles. Superat el repte –votar de qualsevol manera–, a partir de demà la dificultat de la propera prova pujarà un grau. El pròxim objectiu civil es diu eleccions de caràcter plebiscitari. Les haurà de convocar Artur Mas i, per fer-ho, haurà de buscar l'acord amb Oriol Junqueras. Convergència, Unió i Esquerra entraran en un laberint molt més complicat que el dret decidir. Proclamar la independència no és omplir els carrers. I en aquest últim tram ja hem vist com molts cors s'han encongit. Molta gent, moltes famílies, avui han mirat inquiets el carrer per si podien acostar-se amb tranquil·litat als punts de votació. Hauran de reforçar les escates. Pugem de grau. Mentrestant, però, gaudim del dia. El gran dia d'avui. I pensem en el futur.