Dimonis i pàtries

Votar demà, i fer-ho en defensa pròpia. La referència verdagueriana del president Mas com a resposta a la suspensió del TC coincideix amb l'aparició d'una doble novetat editorial de Jacint Verdaguer: Pàtries i Dimonis. Verdaguer va publicar el 1895 un seguit d'articles per denunciar les acusacions que rebia pels seus contactes amb exorcistes i visionaris. Ara tenim Dimonis, apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració, un llibre de fragments a mig embastar, que ha treballat Enric Casasses. Atrevides dissonàncies entre el sublim i el sabatot, entre la glòria i la regadora, en què, a més de realisme naturalista i literatura fantàstica, hi ha una càrrega despietada contra el poder, en especial l'eclesiàstic, ens diu Casasses. Pàtries és una antologia temàtica del gran Ricard Torrents, en què es veu el compromís poètic i el compromís polític de Verdaguer. Un recorregut vital de Folgueroles a Jaume I, un rei gegant que en quatre passes va del Puigmal a Tarragona, i a qui Poblet fa de tomba. Verdaguer descobreix la Barcelona capital comtal, que acabarà sent capital d'una nació que anirà més enllà, fins a València i Mallorca. Que deu ser l'època medieval cap on ens dirigim segons els anuncis de Rajoy. El català ens deu haver servit també per a això: per seguir sent. Diumenge, que serà un dia com d'Exposició Universal, així es titula un dels poemes de Verdaguer, que va de la desfeta del 1714 al 1888, quan la fúnebre Ciutadella, símbol opressor, es transforma en parc, seu de l'Exposició. Oprobis i dolors, renovats, continuats i ara transformats en participació festiva. Demà serà, si agafem l'Univers Verdaguer, un dia per actuar en defensa pròpia, individualment i col·lectiva, pacíficament per exorcitzar dimonis, els interiors i els ocupants, i per compartir la pàtria. Tantes vegades dissimulada, oculta, negada, com el seu dret a ser. Una realitat òbvia.