L'apunt
Problema
Ja ho veuen. S'omplen la boca amb la paraula Constitució, una eina democràtica convertida en un mur contra la democràcia, quan en realitat, a ells, aquesta carta magna tant se'ls en fum. I això és per un motiu obvi que no s'atreveixen a expressar, perquè demostraria la seva autèntica ideologia, però que explica clarament la seva conducta, la seva resistència a escoltar la veu de milions de persones.
Aquest motiu no és altre que considerar Espanya –un concepte que en el sentit que se li dóna ara neix al segle XIX i no fa tres mil·lennis– i la seva unitat són molt anteriors a la Constitució. És a dir, que hi està per sobre. I per tant, qualsevol maniobra, qualsevol cosa que es faci en el seu nom és del tot acceptable.
És a dir, que la mentida, la falsedat, les maniobres que, quan passin els anys, causaran una vergonya aliena fenomenal, són perfectament disculpables perquè s'està treballant en favor d'un valor, als seus ulls, superior: la unitat d'Espanya. De la seva.
La fi justifica els mitjans, oi? Qui no justifica totes aquestes maniobres és la història. Segurament, tots els personatges que treballen, diguin el que diguin, en contra de la democràcia, creuen que passaran a la història perquè van fer tot el possible perquè Espanya, cada cop més a prop de ser un projecte fracassat, no es trenqués.
I sí que passaran a la història, sí; però no amb el qualificatiu que s'esperen.