He votat per tu

He votat per tu, pare. Per aquell republicà que, amb 19 anys, va anar a
la guerra. Per la derrota i els camps de concentració de Prats de Molló i d'Horta. Per la gana que vas passar. Pel retorn, vençut, a un Tremp de color gris, ple de rancúnies. He votat per tu, pare. Per aquells viatges a Tolosa de Llenguadoc que et permetien escapar del malson franquista. Per la imatge de Francesc Macià que, recordo, sempre tenies a casa. Pels pocs anys que vam poder compartir. Per la defensa de la llengua i la cultura catalanes en les pitjors condicions. Per la incomprensió que aquesta tossuda dignitat et van comportar. He votat per tu, pare. Per les llàgrimes que et van caure galtes avall quan vas escoltar El cant de la senyera en les veus de l'Orfeó Lleidatà. Per tots els llibres que vas fer entrar a la nostra casa i que tant ens
van ajudar a fer-nos persones. Per haver col·laborat en la fundació del primer diari en català després de la llarga nit franquista: l'Avui, que no vas poder veure.
He votat per tu, pare, i també per tots els que vau viure amb l'esperança que un dia guanyaríem aquesta llibertat que
tenim a tocar. Perquè va ser una gran
putada que morissis cinc mesos abans que el malparit de Franco. He votat per tu, pare, amb la mateixa convicció que, d'aquí uns mesos, en les eleccions que ens han de donar el mandat democràtic per ser lliures, ho faré pels meus fills.