Democràcia

El President de la Generalitat (m'agrada escriure-ho així per compensar la manera de parlar de la senyora Sánchez-Camacho que té una tendència obsessiva a nomenar-lo “el senyor Artur Mas”, com si no sabés quina és la feina d'aquest tal Mas. Quan la sento penso que potser es refereix a algun altre Artur Mas, potser el seu mecànic o el seu metge de capçalera. La senyora Camacho, en aquest i altres temes, presenta símptomes de negació de la realitat). El lector veurà que el paràgraf que acaba de llegir presenta moltes carències gramaticals i no sembla la millor manera de començar un article seriós. O sigui que torno a arrancar. El President de la Generalitat, senyor Artur Mas, ha exhortat els catalans a viure la jornada d'avui sense dramatismes i m'agafo, doncs, a la seva invitació. Entenc que ell sap que l'exercici que ha impulsat avui només té una vaga relació amb els processos de votació democràtica i que ho fa forçat per les circumstàncies que ell mateix ha generat. Molts esperem que el President convoqui eleccions com Déu mana com més aviat millor i s'aclareixi el panorama polític en base a realitats comptables i objectives que serveixin de punt de partida per encarar el futur del país. Per ara, doncs, desdramatitzem. Hi ha molta tradició de mirar-se l'anar a votar amb precaució. En un atac d'ironia el gran Borges va gosar definir la democràcia com “un abuso de las estadísticas”... i el van crucificar. Per sort, a Catalunya, tenim en Polònia un magnífic exemple de la capacitat dels catalans per digerir la sàtira política. Un corrent molt estès entre els votants de les democràcies europees es basa en la convicció que sempre s'ha de votar el dolent... per evitar el pitjor. Els demòcrates –a còpia de desenganys– s'han tornat escèptics i pensen que és millor un desastre que no pas una catàstrofe. Al final hi ha la veu dels savis anònims, com la d'aquell grafit: “Votis per qui votis sempre acaba havent-hi govern.” A la seva manera, els anarquistes sempre hi toquen.