Criminals

La decisió de la jutgessa argentina Maria Servini de demanar a la Interpol la detenció de dinou franquistes espanyols pels seus crims polítics ha alçat una notable polseguera. La justícia espanyola ha corregut a explicar que no pensen lliurar-los perquè els protegeix la llei d'amnistia del 1977, però fins i tot si és així la demanda cursada per la policia internacional té ja un efecte directe i clar: Martín Villa, Utrera Molina i els altres no podran eixir de l'Estat espanyol. O millor dit: podran eixir però sabent que si els atura un policia, ni que siga en un control rutinari d'aeroport, per exemple, seran immediatament detinguts i extradits a l'Argentina.

El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ho va explicar a la perfecció quan s'hi va referir dient que era una notícia magnífica però amb una part trista: que hagen de venir de fora a fer la feina que s'hauria de fer avui mateix. Els encausats a l'Argentina no només han fet vida normal fins ara, sinó que, com és el cas especialment de Martín Villa, han pogut fer encara carrera política i figurar en els consells d'administració de grans empreses. Ell ara mateix és el president d'honor d'Endesa i el president de Sogecable.

Els dinou reclamats per l'Argentina corresponen a categories diferents. Per una banda hi ha exministres de Franco encara vius, com és el cas especial de José Utrera Molina, que era secretari general del moviment franquista, amb càrrec de ministre. Per una altra hi ha torturadors i finalment hi ha còmplices dels darrers assassinats del franquisme, especialment persones còmplices de l'assassinat dels cinc militants d'ETA i el FRAP executats en vigílies de la mort del mateix Franco i de còmplices de l'assassinat del militant anarquista Salvador Puig Antich.

Entre aquests, per cert, hi ha un cas que exemplifica a la perfecció el que va ser la transició espanyola. Es tracta de Carlos Rey González. Aquest advocat barceloní aleshores era auditor general de la causa i de fet l'únic advocat. Tots els testimonis de l'època coincideixen a definir-lo com el gran oficiant del consell de guerra i com la persona instrumental per tal que la condemna contra Puig Antich fos de mort.

Doncs bé, aquest personatge indesitjable dècades després segueix exercint d'advocat. De fet és l'advocat d'Alicia Sánchez Camacho. Que ningú no l'haja apartat de l'exercici de la seua professió explica perfectament el que ha passat i per quina raó ha de ser una jutgessa argentina la que el confronte amb les seues responsabilitats.