L'efecte Baker

Catalunya és més present que mai als mitjans internacionals. Les cancelleries de les principals potències observen amb preocupació el que passa a casa nostra. Com sempre, són partidaris de l'statu quo, i reticents a qualsevol canvi, però alhora veuen amb mals ulls l'erosió democràtica que s'està produint a Catalunya per la negativa espanyola a acceptar un referèndum d'autodeterminació. Fins i tot els mitjans més conservadors, com ara The Economist, partidari declarat de la unitat del Regne Unit, d'Espanya, de Bèlgica, i de qui sigui, creuen que –com en el cas d'Escòcia– només un referèndum pot evitar la independència de Catalunya. Tot plegat ens porta a comprovar un cop més que no tindrem cap suport internacional previ. És l'efecte Baker. El 21 de juny del 1991, James Baker, aleshores secretari d'Estat dels EUA, visitava Belgrad i declarava: “Donem suport a la integritat territorial i la conservació de Iugoslàvia. No reconeixerem la independència d'Eslovènia ni donarem suport a cap acció unilateral.” El 25 de juny, tres dies després, Eslovènia declarava la seva independència. Hi va haver un breu conflicte de 10 dies. El desembre aprovava la seva constitució. El 15 de gener del 1992, la UE reconeixia el nou estat. El 7 d'abril ho feien els EUA. El 22 de maig ingressava a les Nacions Unides. El procés català serà similar. Els món no vol la nostra independència, però l'acceptarà quan sigui un fet consumat després de l'actitud antidemocràtica espanyola, que desperta cada cop més antipaties. Això sí, calen dos elements insubstituïbles: voler fer-ho, i fer-ho. Només depèn de nosaltres. Som-hi.