‘Militarades'

En una sola setmana el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra espanyol –el general Jaime Domínguez Buj– ha demanat més duresa al govern de Mariano Rajoy per resoldre el debat català i un altre militar, l'excap de l'antiga capitania general de València –el tinent general Rafael Comas– ha reclamat el retorn de la mili obligatòria. Massa militarades en pocs dies. Quan els militars professionals surten a escena pontificant sobre qüestions polítiques sempre és senyal de mala qualitat democràtica.

En el primer cas, s'ha trobat a faltar una veu ministerial que desautoritzés la sortida de to del general i li manés que fermés els braços i la boca. En les seves manifestacions, posteriorment matisades de manera insatisfactòria, Domínguez Buj lamentava la suposada debilitat del poder central davant les aspiracions sobiranistes de les colònies catalanes. Unes paraules que semblaven l'eco colpista d'èpoques passades, dignes de ser valorades per algun fiscal, ara que estan tan aficionats a assenyalar els sediciosos.

Pel que fa al segon cas, caldria recordar al tinent general Comas que precisament la supressió de la mili va ser una de les poques decisions assenyades de José María Aznar. Els objectors que tenim memòria per recordar com ho vam fer per escapolir-nos de les humiliants vacances pagades a les casernes, sabem massa bé en què consistia aquell tràngol per enyorar-lo. No és veritat que, tal com argumentava Felipe González, la mili igualés els fills dels pobres i dels rics a l'hora de prestar un servei de la seva pàtria. A l'hora de la veritat, com sempre, les famílies més influents eren les úniques que podien moure fils per fabricar certificats mèdics que declaraven la miraculosa inutilitat dels reclutes consanguinis o que els aconseguien benèvoles i properes destinacions.

No, no és la qüestió catalana allò que debilita a Mariano Rajoy sinó la incapacitat manifesta per fer quadrar militars que segons la seva sagrada Constitució haurien d'estar subjectes al poder polític democràticament establert.