Quina setmana!

La setmana que va morir ahir
passarà a la història d'aquest procés nostre com la Setmana de la
Querella. Davant de la mostra de civilitat que més de dos milions de persones van oferir el passat 9-N, la resposta de la fiscalia de l'Estat ha consistit en una denúncia contra els considerats responsables d'haver posat les urnes perquè la ciutadania pogués expressar-se. Tot molt pulcre, vaja, com la brillant teoria de Carlos Floriano i el virus creat en laboratoris separatistes per tal de rentar cervells i comprar voluntats, fins i tot dels fiscals de casa nostra.

Realment, a l'Espanya de Rajoy, l'ideòleg continua sent Manolo el del Bombo i no pas Montesquieu!

Tot aquell desgavell va coincidir amb la mala setmana d'un altre insigne personatge: Antonio Cañizares, arquebisbe de València i prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Monsenyor ens advertia que “la unitat d'aquesta mil·lenària nació (és clar, Espanya) és un bé moral”. Carai!

Judicatura, classe política i Església. Només faltava la milícia per acabar-ho d'adobar. I a fe que ho va adobar!

El cap de l'Estat Major de l'exèrcit de Terra, el general Jaime Domínguez Buj va treure pit i va comparar la situació actual d'Espanya amb la dels moments previs a la pèrdua de Cuba, el 1898.

I, certament –si fem veure que no hem sabut llegir les amenaces amagades en les seves declaracions–, haurem de reconèixer que l'home no va tan desencaminat. Revisin, si no, les hemeroteques i busquin què deien els polítics i la premsa de la caverna poc abans de la independència de l'illa. Després, canviïn Cuba per Catalunya i hauran fet un salt de 116 anys en el temps gairebé sense adonar-se'n.

La Setmana de la Querella.

Justament també la setmana que s'ha presentat en societat un altre grup de catalans que novament aposten per allò que es fa dir la tercera via. Amb tot el que ha passat només els puc desitjar que santa Llúcia els conservi la vista. De tot cor!