Avui en sabrem una mica més

L'era de les noves xafarderies –perdó, tecnologies– no permet la discreció. Un dirigent polític o social o veïnal sap que no és res si no supura informació i debat. Cada dia. Cada hora. Cada minut. Si no fa volantins, ningú se'l mira. La discreció és un terme que cal consultar al diccionari. De paper. Als digitals no hi és. Per tant, malgrat que el president de la Generalitat ha volgut reservar-se per a ell una part del que dirà aquesta tarda, les línies generals de la seva proposta s'han enramat com l'oli. Avui en sabrem una mica més, però ja en sabem molt. Sabem, tothom ho sap, per exemple, que Artur Mas demanarà obrir un procediment polític extraordinari, una etapa en què els partits es retirin del protagonisme públic, que hauria de quedar en mans, a parer de Mas, de dirigents polítics sense sigles i de representants significats de la societat civil. Sabem també, perquè ho sap tothom, que el president traçarà les línies que definiran la pròxima etapa d'allò que ell en diu “transició nacional”. Una etapa cap a la independència en què les “estructures d'Estat” es concretaran més enllà de la declaració genèrica. I també sabem, ai!, perquè ho sap tothom, que Esquerra Republicana no accepta el plantejament d'una “llista de país”, que veu com “la llista del president”. La discrepància d'Esquerra s'ha fet més i més palpable. I igualment hi ha Podemos, que puja i guanya enquestes. També a Catalunya. Vivim i viurem temps convulsos. Avui en sabrem una mica més, però no sabrem gran cosa.