Desclot
L'esterilitat total
Arran de la celebració de les jornades autoproclamades “Construïm”, Josep Antoni Duran i Lleida s'ha prodigat en entrevistes. Agres, quan no s'hi sentia a gust; més tranquil·les, quan jugava a casa. Catalunya Ràdio i 8TV, vull dir. Contra Mònica Terribas o amb la complicitat de Josep Cuní. Què diu Construïm? Que hi ha vida “més enllà de la independència”. Quina vida? Recuperar l'Estat del benestar i assegurar les prestacions socials. Qui ho pot fer? L'Estat espanyol. I doncs? Res. El ministre Montoro ja ha proclamat que el seu govern enguany no complirà la llei i que l'any que ve tampoc. Perquè no revisarà el sistema de finançament autonòmic caducat. Un sistema que ha portat els catalans més fràgils a la misèria i els altres a la humiliació sistemàtica. I no el revisaran, aquest model nefast, el senyor Montoro i el seu govern, perquè això generaria “divisions territorials”. Ho diuen els grans divisors. Què hi ha més enllà de la independència, doncs? Humiliació i misèria. I què en diu Duran? Que la independència només és viable a través d'un acord amb Espanya i la Unió Europea, “que no és possible”, o amb la guerra, que no vol ningú. L'alternativa? Duran no la defineix. Perquè, segons ell mateix reconeix, la tercera via “a Espanya és una querella criminal”. Doncs si continuar com estem és la misèria i la humiliació, la independència no és possible i la tercera via és una querella, el senyor Duran ho té magre. Les seves reflexions només porten esterilitat total. Això és política?