La poètica del full de ruta
Diu Aristòtil en la Poètica: la diferència entre l'historiador i el poeta no és que un escrigui en prosa i l'altre en vers. La diferència és que un relata allò que va passar i l'altre imagina allò que podria haver passat. El polític s'acosta a l'ideal de la poètica no pas per escriure poemes sinó per fer que un món possible sigui real i pugui ser relatat pel futur historiador. La virtut de la política és la seva força de poiesis, la capacitat d'idear i de produir realitats noves. El full de ruta d'un país s'inscriu en aquest ímpetu creatiu que només pot propulsar el motor de la política.
Dimarts el president Artur Mas presentava públicament un full de ruta amb termini de divuit mesos per a la independència de Catalunya. El discurs pronunciat per Mas davant la nació –i davant les nacions– des de l'auditori del Fòrum de Barcelona ja forma part dels fets excepcionals que els catalans estem protagonitzant en la història contemporània.
I és que el procés general català ha congriat un procés particular de gran interès: la transformació de l'antic dirigent autonomista de CDC, ungit per Jordi Pujol, en un líder indiscutible de la transició dels catalans cap a la construcció d'un estat sobirà. La maduració de Mas com a líder nacional de la transició culminava dimarts amb la revelació del seu full de ruta. No sols per la coherència en el plantejament dels objectius tàctics i estratègics. No sols per l'encert d'una posada en escena impecable davant d'un auditori compacte i entregat (certament, sentir els 3.000 seguidors de Mas aplaudint-lo i corejant el crit abans maleït d'“in-inde-independència” feia posar la pell de gallina). I no sols per l'impacte mediàtic del missatge clarament rupturista davant càmeres i micros de difusió mundial.
Aquesta vegada Mas ha aconseguit de superar-se a si mateix. En el seu relat del futur possible, tan ben explicat en el full de ruta que proposa fins al 2016, Mas hi condensa la llarga experiència de frustracions com a dirigent polític català, fastiguejat d'anar a Madrid a pidolar i de topar sempre contra el mur de l'Estat. En la línia de l'astuta operació del 9-N, el full de ruta representa també un salt històric en les relacions entre el govern de la Generalitat i les institucions de l'Estat. El president Mas fa una cosa aparentment molt simple però transcendent: prescindeix de Madrid. S'aferra a un últim clau, la legalitat d'unes eleccions autonòmiques, però proposa de fer-les plebiscitàries per legitimar la ruptura i la fase constituent.
La proposta de Mas té la virtut d'obligar tots els actors polítics a prendre posició. Però l'absència de consens el pot fer inviable. El seu ultimàtum velat a ERC i a ANC i Òmnium, crea interrogants. El més evident, el de la llista única que vol guanyadora. I el més temerari, el de l'amenaça d'acabar la legislatura si no hi ha llista.
Aquest cap de setmana l'ANC i Òmnium precisaran la seva posició pel que fa al full de ruta. I dimarts vinent, Junqueras assumirà la responsabilitat de dir públicament si ERC juga o no la partida del president. Estem en un punt decisiu del procés. El pla C de què parlava en un article anterior, ara s'hauria de pactar entre els actors polítics i cívics principals i més compromesos en la via democràtica cap a la independència. I en aquest procés de deliberació i de càlcul a múltiples bandes, el full de ruta de Mas és un bon marc de treball per imaginar i fer possible un país nou.
