Euro-ICV

Per qui tingui el mal costum de seguir els meus articles, segur que no tindrà gaires secrets la meva seqüència ideològica, procedent d'una jove resistència antifranquista i 19 anys de militància al vell PSUC i a la nounada Iniciativa (vaig militar-hi fins al 1998), i una evolució des de la tradició federalista a un irrenunciable convenciment independentista. A més, em confesso cristià de base, des de posicions crítiques i havent mamat del mestratge d'Alfons Comín i dels molts García Nieto que hi ha per aquests mons. Per qui no ho sabia, queda escrit. Encara, posats a escriure, diré que, des de la pròpia independència, he votat moltes vegades els meus ex, si bé amb força infidelitats, sobretot els darrers temps. Tot i entendre moltes de les actituds cagadubtes dels ecosocialistes, em costa raonar la seva persistent voluntat de convertir les solucions en problemes. Però, digueu-me il·lús, contra tota lògica, moltes vegades acabo convenint a donar-nos una nova oportunitat a una relació mantinguda durant tants anys. És en els candidats europeus d'Iniciativa on sempre m'he sentit més acomodat i així no vaig dubtar a votar Ernest Urtasun en la darrera consulta europarlamentària. Quina creu!!, a la primera ja me n'he penedit, quan el proppassat dimarts Urtasun va abandonar l'hemicicle d'Estrasburg per no escoltar la intervenció del papa Francesc en seu parlamentària. Quina poca visió de per on bufen els vents de la solidaritat i una necessària nova societat. Mentre Pablo Iglesias es trencava les mans aplaudint la intervenció d'aquell “pastor vingut dels confins de la Terra”, Urtasun i quatre amics feien unes copes al bar, esperant que s'entengués el seu particular testimoni d'aposta pel laïcisme, que fa el buit al papa però que assistiria, i assistí, a una conferència del dalai-lama. Si el Guti aixequés el cap. O, encara, si algun vell militant il·lustrat hagués de fer un informe al comitè central. Saben què, Euro-ICV, deixem-ho estar, perquè potser tots en tenim un xic de culpa d'aquest fantasma que recorre Europa convertint les solucions en problemes.