El torn de l'esquerra

Les situacions extraordinàries demanen decisions extraordinàries. No es pot curar la tuberculosi amb analgèsics. Aquesta és exactament la clau que explica el desassossec que produeixen les pel·lícules de ciència-ficció entre el públic més previsible. Contra una criatura inexplicable no es poden aplicar armes lògiques. Per això les víctimes d'aquesta mena de films van d'ensurt en ensurt i de bac en bac. Això les fa atractives. Potser la pel·lícula que viu Catalunya enfront de l'Estat és sovint més de terror que de paraciència, però la lògica anterior també hi és aplicable. Qui vulgui aconseguir que unes eleccions autonòmiques tinguin caràcter plebiscitari no les pot afrontar amb la munició partidista habitual. Fins i tot el PP, que, més que autonòmiques, les voldria provincials, ha llançat algun missatge per aconseguir una candidatura unionista pactada. I després diuen que no volen consultes... En aquest context té tot el sentit la proposta del president Mas i en aquest context també s'entén que avui Oriol Junqueras faci una contraproposta poc corrent. La “llista de llistes” o “les candidatures amb paraigua” no són exactament normals. Aplegar una sèrie d'opcions amb una divisa comuna o un punt estratègic dels programes compartit –la independència– evitaria que les pròximes eleccions fossin ordinàries. Però encara ho faria més aplegar en una candidatura única el nervi més actiu i el múscul més tens de l'independentisme polític o social. El president d'Esquerra té avui la paraula.