58%

Bé, doncs ja ha passat el dia 6 de desembre, aquest que està dedicat a commemorar la Constitució que s'ha convertit en excusa i pretext per evitar allò que hi garanteix, com és l'expressió democràtica d'un poble. No han parat de refregar-nos pels nassos que la Constitució la van votar tots els espanyols i que a Catalunya encara hi va haver una aprovació més elevada.

Anem a pams. L'entusiasme català el pot entendre qualsevol, fins i tot alguns conspicus columnistes del clan de la caverna. El nostre país havia vist tan anorreades les seves llibertats durant dècades que qualsevol text que prometés llibertat –i el retorn de Josep Tarradellas feia pensar que les coses anirien per aquí– per força havia de rebre un aplaudiment col·lectiu.

I pel que fa a Espanya, llegeixo alguns números. És cert que la Constitució va ser aprovada amb un 87% dels vots, però també que l'abstenció va ser del 33%. Em diuen que els vots positius representaven el 58% del cens.

No està gens malament, però tampoc és un percentatge que permeti erigir la Constitució en un mur infranquejable. Més encara perquè moltes persones que s'acosten a la ratlla dels 60 anys no van votar-la perquè llavors no tenien l'edat legal que s'exigia.

La Constitució va néixer del consens i del pacte, dos conceptes que ara mateix van a la baixa a Madrid, on només s'estila el no. La Constitució, com han dit experts magistrats de Catalunya, empara el dret a decidir si es fa una interpretació generosa i ajustada a dret. Ara bé: a Madrid –que aspira a modelar Espanya a la seva imatge– s'aposta per la interpretació restrictiva i per la negació de la democràcia que tant diuen estimar. Tot perquè creuen que hi ha valors que estan per sobre de la Constitució que tant enarboren, com ara el de la unitat d'Espanya.

I després encara surt aquell senyor que va substituir Alberto Ruiz-Gallardón a comparar-nos amb els feixistes.