Guanya Rajoy?

Els primers moviments de la partida entre Artur Mas i Oriol Junqueras han quedat en taules. Els dos líders s'han explicat. La proposta de Mas és nova i va fer pujar una polseguera enorme. La de Junqueras no va sortir del guió. El president d'Esquerra Republicana, en la seva peripatètica dissertació, no va afegir cap element nou al pla que ja havia avançat uns dies abans amb l'esquena coberta d'independents. Les dues opcions no són del tot excloents però tampoc inclusives del tot. Per això a Madrid ahir tot eren coets. Els diaris de la Unió es felicitaven perquè Oriol Junqueras no havia acceptat la proposta d'Artur Mas. La profecia de José María Aznar tornava a agafar aire. Això vol dir molt, però només ha de ser un indicatiu. L'eufòria a la capital de l'imperi és un sensor. Si allà riuen, ací podríem plorar. No ha d'estranyar, doncs, l'estupefacció o el disgust de la dita societat civil catalana. L'Assemblea demana un esforç per aconseguir la llista unitària que proposa el president de la Generalitat. Òmnium no és tan explícit, però insisteix en un acord que ha de ser necessari perquè les pròximes eleccions siguin plebiscitàries i no autonòmiques. Les xarxes socials bullen amb una conversa, tensa en aparença, que van mantenir al Palau de Congressos de Barcelona Carme Forcadell i Marta Rovira. El gentilici convergent torna a ser un insult. Tot plegat no fa bona fila. La primera jugada ha estat un empat intern. A fora, Rajoy torna a somriure. Per ara, guanya ell.