Parlem de la resta de la nació

vui toca parlar de la resta de la nació. D'aquella part del país que tenim tan a prop però, sovint, també tan lluny. Hi compartim una llarga història política, la llengua, la cultura i una manera de veure la vida, però les difícils i complicades circumstàncies d'aquesta mateixa història fan que tot això no sigui, ara mateix, suficient per sentir-nos més germans que mai. El País Valencià, per exemple, tan incomprès sovint des del Principat, és víctima des de fa molts anys d'una Espanya que ha fet bandera de l'autoodi cap a tot allò que fos un signe d'identitat diferent de l'espanyol. A les Balears, el blaverisme ha aparegut més recentment, però la mateixa voluntat de desculturalitzar i d'impedir que uns i altres compartim cultura i llengua s'ha fet més evident que mai els últims temps, atacant fort la base, que és l'escola. L'espanyolisme en treu molts rèdits electorals, de tot plegat perquè, com al País Valencià, també practica la política de la manipulació i la desinformació informativa. El mateix val per a la Franja de Ponent, on fins i tot els han canviat el nom de la llengua que parlen des de fa segles. A la Catalunya del Nord, les coses són encara pitjors. En aquest tros de Catalunya que Espanya va regalar alegrement a França, el jacobinisme hi ha fet política de terra cremada durant més de tres-cents anys. Una política adobada amb la prohibició, des dels inicis, de parlar i usar la llengua, però compensada amb polítiques socials i un més alt nivell de vida, durant el segle XX, afavorint l'afrancesament de la població.

Uns territoris que ara veuen com el Principat és a punt de fer un pas endavant i recuperar la independència que ens van robar fa tres-cents anys. Un procés que crea desconfiances en alguns sectors i admiració en d'altres. Que és vist amb esperança, però també amb reticències. Amb l'esperança de saber que un estat català els ajudaria a defensar cultura i llengua, i amb les reticències que, amb la independència de Catalunya, Espanya i França els trepitjarien més encara. La clau de tot plegat, però, la tenim al Principat, on sense perdre de vista l'objectiu important de la independència, potser ha arribat l'hora de començar a tenir més presents els Països Catalans més enllà del mapa del temps de TV3.

A