Polònia de Farners

La setmana passada, a l'Auditori de Santa Coloma de Farners, primer tast dels actes de commemoració del 375 aniversari de la guerra dels Segadors. Va ser una taula rodona titulada De 1640 a 1714. Què direm de l'historiador local Miquel Borrell? Doncs res de nou: que s'hi va presentar amb una tesi ben argumentada, textos escollits a consciència, una intervenció assajada per no passar-se en el cronòmetre... Com ha de ser, vaja, si tens respecte al públic. El mateix podem dir, mutatis mutandis, de Joan Llinàs, arqueòleg i president del Centre d'Estudis Selvatans, i de Lluís Masó, president de La Sega 1640. Per la seva banda, el director del Born, Quim Torra, va posar-hi les gotes habituals de passió patriòtica. L'alcalde Antoni Solà, que cada dia fa quedar millor els seus administrats quan ha de repartir joc en públic, va demostrar que coneixia el tema i que no s'havia de limitar als comentaris astènics i vacus que solen fer els polítics en aquestes reunions culturals. Acte aprovat, doncs? I tant, però no pas gràcies a aquests senyors. Si hagués estat per ells, amb prou feines s'hi haurien congregat una vintena de ciutadans, els habituals. Però ah, noi, hi havia també el senyor Toni Soler, estrella del show business. El senyor Soler, ja ho saben, és periodista, director d'un programa de rialletes a TV3 i comissari dels actes del Tricentenari (suposem que perquè va escriure un llibre simpàtic sobre història de Catalunya). Doncs bé, ell va fer que l'Auditori gairebé s'omplís. Balanç acadèmic de la seva intervenció: un acudit sobre la cadena humana i les falçs dels segadors que el públic va aplaudir. La resta, també com havia de ser: un estudiat desmenjament, una manera molt televisiva de descansar les galtes als palmells de les mans tot mirant displicentment a l'infinit i un xiclet que li enfundava la llengua cada cop que ens l'ensenyava mirant a platea. Que sí, que sí, que els ho ben asseguro: sabia quin era el seu rol. La llàstima va ser el temps. Com que els altres ponents van entestar-se a fer-ho seriós, de seguida va faltar temps. Si no, aquell senyor arribat expressament de Polònia potser hauria rematat la seva presència a Santa Coloma fent voleiar confeti sobre la platea. Són així de circenses, alguns personatges, quan es dignen a visitar les comarques...