Victus

Sempre recordaré el vespre que el president Mas va perdre les segones eleccions contra el tripartit. Vaig anar al Majestic i vaig sentir Mas remugar desconcertat, amb la cara desencaixada: “No entenc aquest país. Què més he de fer?” S'ho preguntava de tot cor, malgrat que acabava de pactar l'Estatut amb Zapatero a canvi de la Generalitat, amb l'aplaudiment de les coristes. Des d'aleshores el president ha crescut amb cada patacada però fa setmanes que el torno a veure molt confós. És estrany que després de perdre la confiança d'ERC –amb motiu o sense–, el president organitzi una conferència per proposar una llista unitària amb els republicans, a canvi d'unes eleccions sobre la independència. El pas endavant de Mas pot engrescar molta gent però si no s'aguanta sobre les seves pròpies forces és difícil que funcioni. Si l'independentisme ha anat creixent és perquè no s'ha deixat intimidar pel suposat realisme de l'autonomisme. A diferència dels líders que van impulsar l'Estatut, l'independentisme no ha plantejat els reptes a través del xantatge i de les pors col·lectives, sinó a través de l'esperança i del talent individual. Si el president vol portar el país cap a la independència, haurà de superar aquesta actitud de criatura mimada del sistema tan típica del convergent mitjà. Mas encara ha d'afrontar que el problema del seu partit no és la corrupció, sinó les actituds que hi ha instal·lat la colonització. Trenta anys de negar que som un país ocupat no podien sortir gratuïts, i algú s'haurà de despullar i explicar-ho amb totes les lletres. A Victus, el protagonista no entén, fins que ja és massa tard, que la fe en la victòria de la dignitat humana és més important que els càlculs i l'enginyeria. Si jo fos Mas llegiria la novel·la de Sánchez Piñol. I després faria la meva llista i sortiria a guanyar amb tot el que tinc. El dia que la premsa deixi de fer safareig sobre la unitat i vagi plena explicant punt per punt per què el president vol la independència, els murs cauran més ràpid que a Berlín. No es pot ser un gran home a mitges.