No perdonarem la falta d'acord

Fa ja gairebé dues setmanes (i dues conferències) que estem entretinguts amb discussions estèrils sobre detalls secundaris. Un cop més, hom cau en el mateix error de menystenir la força del poble català. Sempre és igual. Per la Cadena Humana, que no arribaríem a cobrir tot el territori. Per la Via Catalana, que no en seríem prou. Pel 9-N, que la gent no es mobilitzaria. Ara el mantra és que no assolirem la majoria en unes eleccions plebiscitàries si anem junts, o si anem separats, segons qui ho defensi. A veure si ho entenen: una majoria sòlida de catalans volem votar independència i que aquesta independència es faci efectiva aviat. Si hem d'anar a votar una llista unitària, ho farem. Si hem d'anar a votar llistes separades, ho farem. Si hem d'anar a votar en calçotets, ho farem. I guanyarem per majoria absoluta. No torneu a posar en dubte la capacitat del poble català. És hora de posar les cartes sobre la taula. Hi ha un líder que després de trencar-se la cara per tirar endavant el procés durant els darrers anys, no vol convocar eleccions per perdre-les. Ho entenem. Hi ha un altre líder que després de 70 anys sense guanyar unes eleccions al Parlament, ho veu a tocar i no vol renunciar-hi. Ho entenem. Però el que no entenem és que l'assoliment de la independència no passi a davant. El moment és ara, abans que la dinàmica electoral espanyola emboliqui la troca de forma irreparable. Si no hi ha acord, no us ho perdonarem mai.