Veus en negre

Fa gairebé quinze anys que grups de dones palestines i israelites varen agrupar-se sota el nom de Dones de Negre per a fer sentir una veu diferent i sensata enmig de tants crits de guerra generats per l'etern conflicte israelita i palestí. Malauradament no s'ha avançat gaire des d'aleshores. Avui, que celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans, és bo reproduir les seves paraules, que continuen essent ben actuals. Aquesta és una altra veu que s'ha d'escoltar i a la qual s'ha de donar espai polític perquè pugui influir de forma determinant en el destí dels drets humans de tothom, en la construcció de la pau, i en el respecte més profund pels drets de les dones en tots els aspectes de la vida. Una única i mateixa tasca.

Manifest de Dones de Negre (maig 2001): “Que parlin les dones. Sabem que dos pobles poden viure junts. Nosaltres sabem que els nostres fills mereixen viure una vida digna i segura. No volem que matin els nostres fills ni volem que ells matin ningú. Atureu aquesta bogeria. Atureu aquesta exhibició de força bruta.

”Que parlin les dones, deixeu que les dones parlin. Ajudeu-nos amb manifestacions, protestes, telegrames, comunicats, correus electrònics... Les dones palestines i israelianes ens mostren el camí. Varen ser les dones les que varen trobar un camí per acabar la insensata i inacabable guerra del Líban. Nosaltres, les dones, podem també posar fi a aquest terrible cicle de violència.

”Que parlin les dones. Els homes ens diuen que no hem d'espantar-nos. Ens diuen que hem de ser fortes. Nosaltres estem espantades i volem que ells també s'espantin. No volem ser fortes. Nosaltres no volem que ells es creguin tan forts per fer desaparèixer els altres o destruir-los. O fer-los viure de forma indigna. Nosaltres volem que totes i cada una de les persones gaudeixin dels seus drets; gaudeixin del dret a ser escoltades i a elegir com viure, amb pau i dignitat.

Volem els recursos d'aquesta terra, la seva aigua, els seus vins, els seus llocs sagrats. Jerusalem pot ser compartida, la zona sencera pot ser compartida entre dos pobles independents, dignes i iguals. Israel no ha de controlar la vida dels palestins. Israel no ha de creure que el poder, la força, les bombes i els fusells portaran la pau. Les dones palestines i israelianes han mantingut llargues converses, durant anys, sobre el seu futur en comú. Milers de dones de tot el món han estat donant suport a la idea d'intervenir en la construcció de la pau.

”Que parlin les dones. Deixem que les dones posin seny allà on els homes no saben posar-lo. Parla amb el teu govern, amb els teus amics, amb els teus líders perquè immediatament s'aturi la violència, es reorganitzin els equips negociadors i perquè almenys un 50% dels negociadors siguin dones a tots els nivells on es produeixin les negociacions: a les Nacions Unides, a tots els governs implicats en l'escalada de violència, en els lideratges israelians i palestins.

”Les dones parlaran, no dispararan. Hi ha homes amb massa “egos” implicats en la destrucció d'aquesta terra. Fa falta que ambdues parts incloguin tants homes com dones.

”Que parlin les dones. Podem aportar la pau. Que la comunitat internacional formi un grup de dones de totes les parts del món per a formar un cos de mediació internacional de dones que aconsegueixi que se'ns escolti, que facilitin el diàleg, que ajudin a salvar-nos. Els homes no ho estan fent bé: que deixin pas, que s'apartin. Ells parlen de poder, força i seguretat. La nostra seguretat es fonamenta a arribar a ser bons veïns. Sense oblidar els errors del passat ni la desigual distribució del poder, volem centrar-nos en com viure en pau. No volem educar els nostres fills per a la guerra. No volem que vesteixin uniformes. No volem que vagin a la guerra. Volem que tinguin el seu estat, la seva dignitat, els seus drets. No que lluitin per això.

”Que parlin les dones. Sentim dolor, sentim ràbia. Estem espantades. Abans que sigui massa tard: que parlin les dones.”