Les dues doctrines

La fiscalia, l'advocacia, el govern i la maquinària sencera i activa de l'Estat han demanat al jutge José Castro que no inculpi la infanta Cristina en el cas que ha caigut com una llosa romana sobre Iñaki Urdangarin, Diego Torres i Jaume Matas. Contra l'acció popular que encarna la tropa tan poc popular de Manos Limpias. Va quedar clar, des del començament de la trama Nóos, que una cosa és l'acció de magistrats descarats –descarats per al PP– i una altra de ben diferent els interessos i els compromisos de l'Estat del benestar d'alguns. Queda clar, també, per si algú en tenia cap dubte, que l'Estat del benestar d'alguns es preocupa exactament per aquests alguns, encara que darrerament el govern s'ha hagut d'embeinar les ganes a l'hora de concedir indults. Tal preocupació, en el cas Nóos, ha hagut de disfressar la defensa de la infanta Cristina apel·lant a la denominada doctrina Botín. Aquesta fe jurídica va rebutjar l'acusació popular i va permetre que el magnat de les finances s'escapés de la presó per un delicte fiscal que arribava fins als 2.000 milions d'euros. Però, de doctrines, n'hi ha més, com ara la denominada Atutxa, on l'acusació particular sí que va ser acceptada i va aconseguir que l'expresident del Parlament basc fos condemnat a dos anys d'inhabilitació. I més coses que només entenen els experts en la saviesa Aranzadi. Queda finalment clar, doncs, que la doctrina que interessa a l'Estat en aquest cas és la que va permetre que Botín no acabés com Josep Lluís Núñez.