Tres tristes opcions

Com s'ha demostrat en els darrers mesos, a Catalunya la política pot ser l'art de fer possible allò que resulta improbable. Hi va haver pregunta, data i consulta. Contra pronòstic i a contrapèl. Superada la primera fase, però, la segona ensenya els ullals. I tot es fa més coster. Ara ja no hi ha improbables sinó potser impossibles. Artur Mas i Oriol Junqueras semblen haver arribat a la conclusió que les dues propostes que han presentat a l'opinió pública són com l'oli i l'aigua. Excloents. Malgrat tot, la pressió i, sobretot, la necessitat, han donat pas a moviments discrets d'aproximació. A fora la il·lusió ha deixat pas a l'escepticisme. I a l'agror. Si Mas i Junqueras no arriben a cap acord, les opcions obertes són tres. Tres tristes opcions. La primera és convocar eleccions amb llistes separades però sense convenciment. Sense el convenciment del president de la Generalitat. Malgrat tots els arguments d'Esquerra, no sembla una bona manera de guanyar convençuts i indecisos per a un plebiscit. La segona opció consisteix a allargar la legislatura i esperar que ploguin flors. Plouran figues paleres. Afirma Andreu Mas-Colell que la Generalitat necessita en els pròxims pressupostos 2.600 milions d'euros addicionals de l'Estat. No els tindrà. Serà un any de retallades encara més esmolades. Mala opció. La tercera, la pitjor, és que Artur Mas no ho vegi clar, se'n cansi i se'n vagi a casa. Si la política a Catalunya ha estat l'art de fer possible allò improbable, ara cal un miracle.