Espanya contra Espanya

La divisió de poders no és exactament la virtut més celebrada de l'Espanya actual. Ni de l'anterior. Ni d'aquella que Rajoy situa una i gran abans del diluvi. Però, ara, el món civilitzat ha canviat i Espanya, no. En qualsevol cercador informàtic a l'ús, el lector impertinent trobarà tot d'informes que situen l'Estat que patim en un lloc galdós dins l'escala Montesquieu. Els poders espanyols no han arribat encara al segle de les llums. I malgrat tot, de vegades, sorprenen. Sorprenen, per exemple, les castanyes que s'han llançat aquests dies el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, tots dos fillols de Mariano Rajoy. De Guindos ha acusat el Banc d'Espanya de mirar als núvols quan Bankia va sortir a borsa en la darrera legislatura del PSOE. Llavors, governava l'entitat exemissora Miguel Ángel Fernández Ordóñez, conspicu socialista que va ser despatxat un mes abans d'hora per instruccions directes de Rajoy. Qui ha defensat el seu antecessor socialista ha estat el popular Linde. El sainet encara s'entén menys si es considera que qui va estacar-la fins al mànec en la sortida a borsa de Bankia va ser un altre popular: Rodrigo Rato. I que totes les caixes que s'hi integraven després d'una fusió també funesta estaven controlades des d'administracions governades pel PP. Posats a demanar responsabilitats, el PSOE en té algunes i el Partit Popular les té totes. I encara així, acaben desbudellant-se tots plegats. Divisió de moniatos.