El FLA, una trampa

Els errors propis i un finançament migrat i mesquí han portat la Generalitat de Catalunya a una situació de greu insolvència financera. És veritat que el govern no podria fer front ni als seus compromisos financers ni al pagament dels seus proveïdors sense el Fons de Liquiditat Autonòmic i sense el Fons del Pagament de Proveïdors, que decideix i reparteix l'Estat. És igualment veritat que el govern de Mariano Rajoy hauria d'haver revisat enguany un model de finançament que castiga especialment Catalunya i el País Valencià, els territoris més endeutats. I que senzillament no ho ha volgut fer. I és també veritat encara que els interessos que els governs dits autònoms –cada vegada menys– han de pagar a l'Estat per poder accedir a aquests dos recursos financers eren del 5,18 per cent el 2012, del 3,9 per cent el 2013 i han estat de més del 2 per cent aquest 2014. Ara diuen a Madrid que enguany deixaran de perpetrar la usura i que l'interès del FLA quedarà reduït a l'1 per cent. Magnanimitat extrema, que els déus de la fertilitat els premiïn amb dotze fills per cap. El problema de tot això, interessos i mesquinesa a part, és que els dos fons són, en realitat, un instrument de control del govern de l'Estat. Una intervenció, de fet. Si ara Rajoy, com diuen que farà, acaba aprovant mesures per condonar o reestructurar el deute que ha assumit Catalunya, el preu a pagar en dependència i submissió encara serà més alt. El FLA és una trampa. I en van trenta-dues, en aquesta legislatura.