Opinió

LA CRÒNICA

En Franco i l'orgue

“Qué hace esta caja en el centro de la catedral, que impide ver la nave...?” (SIC)

Més o menys aquestes varen ser les paraules del general Franco en entrar a la catedral de Girona, l'any 1942, i observar contrariat l'enorme embalum de la caixa de l'orgue enmig del pas, impedint la vista franca de la nau gòtica sense columnes més ampla del món, amb una tirada de 22,98 metres.

El dictador havia ascendit a la catedral basílica gironina entre olors de multitud, havent estat rebut a l'entrada per pròcers de la ciutat situats per portar els pals del tàlem, enmig dels quals se situa l'home, ocupant el lloc reservat normalment al Santíssim Sagrament exposat en la Custodia monumental, sense sentir per aquest fet la més mínima vergonya. L'acompanyava el bisbe Josep Cartañá i Inglés, que va contestar-li que aquell orgue era de nova factura, que en substituïa un altre de situat al mateix lloc, construït pel mestre Bordons al segle XVI, i malmesa pels estralls de la Guerra Civil. El bisbe va justificar que situar-la en un altre lloc era molt costós, i que I'Església anava escassa de recursos econòmics.

Franco manà a un ajudant que en pregués nota, i arribat a Madrid ordenà que transferissin al bisbe dos milions de pessetes, quantitat que llavors representava una enorme suma, i assenyalant la seva voluntat perquè ho destinessin a canviar l'emplaçament de l'orgue. Però el bisbe Cartañá, que era un murri, quan va tenir aquells diners als dits va decidir que era millor esmerçar-los en la construcció del Seminari de la pujada de St. Martí, que s'estava aixecant per donar alberg a la gran quantitat de nois que en aquell temps volien ingressar-hi, per fer-se capellà, o per tenir estudis sense pagar massa.

Més tard, als anys seixanta, el dictador va tornar a Girona, fent la seva tercera i última visita a la ciutat, i essent rebut amb la mateixa pompa per les autoritats. Entrant a la catedral va observar que l'orgue continuava al mateix lloc, i que l'aportació dinerària no havia servit de res. Ja no va insistir.

Després s'han succeït intents i projectes per tal de canviar-ne l'emplaçament, però la resistència del Capítol de la Seu, i també l'opinió contrària d'alguns organistes que temen que en un altre lloc no sonaria tan bé, n'han frenat els intents, tot i que tothom estigui d'acord amb seva la mala situació actual.

No és d'estranyar, per tant, que els Pastorets de Girona s'hagin anticipat als bons propòsits, i hagin desmuntat l'orgue peça a peça, de manera que l'Àngel del Pozo, autor del cartell com cada any, quan va arribar a la catedral per dibuixar-la, es va trobar que ja s'enduien els últims tubs de l'orgue... i la nau apareixia entera i radiant en el seu esplendor.

I que, per Nadal, tots els somnis són possibles!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.