Els homes de bona voluntat

Hi ha la pau en les altures i la pau a la terra. La primera s'entén considerant les malvestats que desplegaven els déus en les èpoques clàssiques. Més valia que no s'inquietessin gaire perquè a sota queien totes les calamitats sovint sense merèixer-les. Els pobres humans s'exclamaven al cel demanant-los calma. La pau a la terra és una responsabilitat exclusivament humana. Encara som en l'any que recorda el centenari de la primera de les dues grans guerres que Europa va tecnificar i globalitzar. Hi ha un anunci aquests tendres dies que recorda un episodi al front en què francesos i alemanys van decidir parar de disparar-se unes hores i intercanviar afecte, pena i fotografies de persones estimades. Aquella gent armada no es mereixia el que vivien i van decidir donar-se una treva aprofitant els més nobles sentiments que fa aflorar el Nadal. Cent anys després finalment ha entrat en vigor el tractat regulador del comerç internacional d'armes que l'assemblea general de l'ONU va aprovar l'any passat i que requeria l'aprovació per part de cinquanta estats membres per ser efectiu. Ja ho és. Tant de bo que comporti una pau més civilitzada a la terra. Cent anys després del 1914 no és del tot inimaginable una guerra com la que va assolar-la ara fa un segle, però el procés exactament de civilització ha continuat. Poc o molt. I enguany ha mostrat exemples tan contradictoris com el d'Escòcia i el de Crimea. El Regne Unit i Rússia demostren la bona i la malvada voluntat dels homes. On se situa Espanya?