Els grans perdedors

La irrupció que ha fet Podemos en la via demoscòpica espanyola –i catalana– ha destarotat tant les previsions i els càlculs previs, que no ha permès l'anàlisi del detall. Cal anar del tronc a les fulles per constatar què passarà en un any, el 2015, en què ací hi ha previstes tres eleccions pel cap baix i allà, dues. El cavall desbocat de Pablo Iglesias ha somogut el PP i, sobretot, el PSOE. Les enquestes han convertit el bipartidisme en tripartidisme. Alguns se'n fan creus i uns altres tiren coets. Tranquil·litat, criatures. De tres a dos, no n'hi ha per a tant. Però, més enllà de les fragilitats i les precarietats en els pròxims governs espanyols, hi ha alguns altres déus menors descavalcats. Els dos partits que vivien amb més goig i alegria el desgast de populars i socialistes eren Unión, Progreso y Democracia i Ciudadanos/Ciutadans. L'opció que lidera l'aspra Rosa Díez ja es veia com a frontissa necessària al mapa polític espanyol. Albert Rivera s'havia matriculat a classes avançades de castellà gongorí per fer un gran paper al Congrés espanyol. S'han quedat amb un pam de nas. Les darreres enquestes no els donen ni per a pipes. La “regeneració” ara només és cosa de Pablo Iglesias i la seva tropa descarada. La lluita contra la corrupció, igualment. UPyD i Ciudadanos/Ciutadans s'han quedat sols amb el monopoli de l'espanyolisme alterat. Poca cosa i duros sevillans. Díez i Rivera haurien de començar a pensar que potser paga la pena apuntar-se a un postgrau a la Complutense.