Homo Sapiens
No oblidem les raons de tot plegat
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
quests dies de transició nadalenca en què el procés sobiranista català viu moments d'incertesa per la indecisió a causa d'un excessiu tacticisme polític seria bo recordar les raons que han portat una gran majoria del poble a creure que no hi ha cap més solució que la independència perquè Catalunya –la seva economia, la seva llengua i la seva cultura, en definitiva– pugui afrontar el seu futur amb garanties.
O ja no recordem l'espoli fiscal a què any rere any ens sotmet l'Estat espanyol? Setze mil milions d'euros –més de dos bilions i mig, dos bilions i mig de pessetes!– que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen. Més de quaranta milions d'euros que cada dia perdem per poder fer carreteres, hospitals, escoles o per invertir en investigació, en cultura, en educació, per ajudar la gent amb problemes, per fer un millor país, en definitiva.
O ja no recordem tampoc les contínues humiliacions a que l'Estat sotmet la nostra llengua i cultura? Una llengua que voldrien residual a l'escola i arreu; si no mireu què fan allà on manen, com el País Valencià o les Illes Balears. I d'aquesta política tampoc se'n salven els progressistes del PSOE, que quan han governat tampoc han estat capaços de fer entendre, per exemple, la importància de la diversitat lingüística, ni han fet estimar –ni, per tant, valorar– a la resta de l'Estat la producció cultural en català, sigui literària, teatral, cinematogràfica o musical. Millor sempre a la contra. Com si el català fes nosa o no el poguéssim considerar patrimoni propi.
O no recordem el menyspreu continuat cap a les nostres institucions? Retallant-ne i qüestionant-ne constantment les competències, no complint pressupostos i desobeint la llei.
O no recordem, ara que hem llistat els greuges històrics que ens tenallen, els avantatges de tenir un estat propi? Curiós, per exemple, que cap poble que l'ha tingut l'hagi volgut deixar de tenir, no ho creieu?
Finalment, no hem fet tot aquest camí en va. Il·lusionant i esperançant tot un poble. Un poble la il·lusió del qual per sort no decau. Energia pura per a un procés que, contràriament al que molts voldrien, és a punt d'aconseguir els seus objectius.
A