Abraçades

No fa gaire comentàvem amb unes ami­gues que això de fer-se petons amb tot­hom és una cosa rela­ti­va­ment recent. Pot­ser ja fa temps que se'n fan, però, en tot cas, vam coin­ci­dir que ens con­ti­nua resul­tant estrany fer-nos petons amb per­so­nes que aca­bem de conèixer i que pos­si­ble­ment no veu­rem mai més. Fins i tot no és només que ens estra­nya, sinó que no ens agrada i així, doncs, pro­cu­rem evi­tar-ho, encara que puguem sem­blar esquer­pes. També recordo una con­versa de fa més temps amb dos amics als quals tam­poc els agrada fer petons, ni tan sols als cone­guts, ni tan sols a les amis­tats. Vam acor­dar que entre nosal­tres ens abraçaríem i que, en lloc de fer petons, abraçaríem tant com poguéssim la resta d'amics. Ho fem. A mi, sin­ce­ra­ment, m'agrada molt abraçar i sento que tinc la còrpora per fer-ho sen­ce­ra­ment. Sé que no és un cos­tum gaire “femení” en el moment de la salu­tació amis­tosa. Però sí que les dones ens abra­cem molt quan expres­sem i com­par­tim emo­ci­ons. I per recon­for­tar-nos i reconèixer-nos en allò que ens uneix, pot­ser també per sobre del que ens separa.

A propòsit de la crítica implícita que, en el seu dis­curs al míting de Pode­mos a
Bar­ce­lona, Pablo Igle­sias va fer de l'abraçada entre David Fernàndez i Artur Mas, el par­la­men­tari de la CUP va comen­tar en una entre­vista de Mònica Ter­ri­bas a Cata­lu­nya Ràdio que dubta que pugui fer-se nova política amb tics de la “vella”, com ara l'atac per­so­nal cal­cu­lat. Per con­tra, aque­lla abraçada del 9-N, entre dos polítics amb posi­ci­ons opo­sa­des o almenys diver­gents en la majo­ria dels casos, va sem­blar cer­ta­ment un gest espon­tani, sense pre­me­di­tació i càlcul. Una abraçada sin­cera i sen­cera en el pur pre­sent. Una emoció com­par­tida sense cal­cu­lar les con­seqüències.

Hi va afe­gir David Fernàndez que forma part d'un movi­ment que ve del femi­nisme i que aposta per la femi­nit­zació de la política. Evi­dent­ment, tot és més com­plex, però, feme­ni­na­ment, pre­fe­reixo abraçades sin­ce­res que la tes­tos­te­rona bar­re­jada amb el càlcul. I amb aquest espe­rit us faig una abraçada sen­cera desit­jant-vos bon any.