La columna
Populisme
Si, tal com indica la segona accepció del mot al diccionari, populisme és l'aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per obtenir un benefici, resulta que feia populisme Felipe González quan deia que havia entès el missatge, en va fer José Luis Rodríguez Zapatero quan va prometre que respectaria el que decidís el Parlament de Catalunya, també Mariano Rajoy quan prometia posar fi a l'atur i, naturalment, Jordi Pujol quan, enfilat al balcó de la plaça de Sant Jaume, proclamava allò que d'ara endavant de moral en parlarem nosaltres. Si, en canvi, d'acord amb la primera accepció, populisme és la doctrina política que pretén defensar els interessos i les aspiracions del poble, ja es fa més difícil trobar-ne exemples. Ara està de moda penjar l'adjectiu a Podem, la formació liderada per Pablo Iglesias que ha comès el sacrilegi de treure bons resultats en les eleccions europees i encara més bons pronòstics en els sondejos de futures eleccions. Els anomenen populistes amb
menyspreu però, si filem prim, hem de reconèixer que ha estat precisament l'allunyament entre la classe política i el poble allò que ha disparat la intenció de vot de l'extrema esquerra, una altra expressió que alguns fan servir com a arma llancívola i que en realitat només defineix una opció ideològica tan legítima com el centrisme, l'eufemisme en què va basar-se la Transició i que mai ningú ha sabut ben bé què significava. El menyspreu de les etiquetes pretén desprestigiar aquests agosarats nouvinguts que han sabut connectar amb una part important de la societat del malestar, però els impulsors de les campanyes de la por obliden un detall essencial: que els votants no són rucs. Fixeu-vos en Grècia, avisen aquests profetes del pànic, per tal que no caiguem en els errors hel·lènics. Fixem-nos-hi, doncs. Els grecs estan com estan perquè la Unió Europea i l'FMI no els volen perdonar un deute menor que el que es va perdonar anys enrere a Alemanya. I són aquests mateixos organismes els que amb total desvergonyiment –que no pas populisme– volen dictar-los el que han de votar en les properes eleccions.