Deixar de pagar

El diari Expansión va publicar recentment la llista de les principals empreses catalanes que van sol·licitar concurs de creditors l'any passat. Abans en dèiem suspensió de pagaments, o sigui deixar de pagar, però ara s'han suavitzat els termes, de forma gairebé poètica: concurs de creditors, com si es tractés de veure quins són els que es mereixen cobrar abans. Aquelles llistes eren un bon reflex de la situació de l'economia catalana, dels sectors més afectats i de la possible mala gestió d'uns administradors; ara no. Abans, una empresa que suspenia els pagaments acabava normalment en fallida –passiu superior a l'actiu– i la inevitable liquidació. Ara el concurs de creditors pot acabar de moltes maneres: amb un acord de refinançament dels crèdits, el traspàs dels actius a un tercer, una ampliació de capital poc clara que cobreix els deutes o un quitament que permet allargar la vida de l'empresa. Sovint és una qüestió de maquillatge. Els bancs creditors són els primers interessats a evitar liquidacions de societats o fallides, que els obliguin a comptabilitzar unes pèrdues. No voldria ser auditor, una professió perillosa.

Abans, quan una empresa no pagava els proveïdors o un crèdit al seu venciment, preparava els papers per anar al jutjat. La situació era blanca o negra: s'atenien els pagaments o ja podies preparar la documentació mercantil. Ara abunden sobretot les diferents tonalitats del gris. Abans, quan un empresari deixava de pagar, preparava el seu funeral. Ara, sobretot si ets una empresa mitjana o gran, truques al banc o als proveïdors, els dius que no pots pagar i quedes tan ample, a l'espera que el banc o el proveïdor et vingui a veure per a trobar una solució. Només les petites empreses van a la casa del creditor a suplicar clemència. Hi ha despatxos d'advocats mercantilistes especialitzats, amb capacitat de confeccionar balanços que, sense ser falsos, emboliquen la troca d'allò més. I els bancs poden ser els més interessats a no veure la realitat nua i crua. Qui dia passa, any empeny!

Torno a la llista de concursos de creditors del 2014. La primera empresa és Husa, la cadena hotelera de Joan Gaspar, expresident del Barça. Hi ha un altre expresident –Josep Lluís Núñez– que està a la presó, però no per impagaments sinó per ser massa viu a l'hora de declarar a Hisenda. La segona és Service Point, una empresa que va cotitzar a borsa, va presentar concurs de creditors, va superar el tràngol i vol tornar a cotitzar. Que la llista no reflecteix cap realitat econòmica es veu quan una de les empreses que hi surt és la que gestiona el teatre El Molino, i que té un nom de pel·lícula: Ociopuro. Hi trobem també la cadena de botigues Fotoprix, condemnada per les càmeres digitals; o el restaurant Semon, a la plaça de Sant Gregori, on fa uns anys et podies trobar dinant l'ex-rei Joan Carles, que havia vingut a veure una amiga a Barcelona. La llista només és un homenatge a la imaginació.