Trets i persecucions

Sectarisme, intolerància, fanatisme, talibanisme, despotisme, intransigència, totalitarisme... són tots ells conceptes que apliquem sense dubtar als il·luminats que perpetren salvatges atemptats com el d'aquesta setmana al setmanari satíric francès Charlie Hebdo i als líders que els capten, els alienen i els preparen per arrencar la vida a altres persones pel simple fet de pensar coses diferents, creure en coses diferents i expressar-les, en aquest cas, a través de caricatures. Però la nostra vida quotidiana ens porta molts exemples d'actituds equivalents, que no se'ns presenten amb la crueltat d'una ràfega de kalàixnikov, però sí amb la civilitzada contundència d'una persecució judicial, social o política. Mireu, si no, el cas, també d'aquesta setmana, de Facu Díaz, l'humorista del programa Tuerka News (Público.es), autor d'un esquetx en què parodia els múltiples casos de corrupció del PP. El vídeo ha merescut una denúncia de l'associació Dignidad y Justicia, perquè equipara el PP amb ETA i ofèn les víctimes del terrorisme, i l'Audiencia Nacional no ha tingut cap problema a imputar l'humorista. O el cas del jutge Santiago Vidal, a qui el Consell General del Poder Judicial amenaça amb l'expulsió de l'Audiència Provincial o fins i tot l'expulsió de la carrera judicial per haver-se cregut amb el dret de pensar i escriure un grapat d'articles que podrien formar part de la Constitució de Catalunya en el cas –en aquests moments del tot aconsellable– que arribés a ser un estat independent. Tornem al principi. No hi ha versicles de l'Alcorà, AK-47, ni trets mortals, però sí que hi ha persecució política, social i judicial. Canvien bales, ràfegues i fusells d'assalt per demandes, imputacions i mecanismes d'estat. I, al darrere, el mateix sectarisme, la mateixa intolerància, el mateix fanatisme, la mateixa intransigència i el mateix totalitarisme contra qui pensa i expressa allò que no els agrada.