Per què ens convé la independència?

Hi ha un proverbi que ens recorda que és impossible travessar un riu fent dos salts. Si es vol tenir èxit cal agafar embranzida i fer-ne un; és la manera més segura d'arribar a l'altra banda amb els mínims costos possibles. De fet, aquesta màxima ens serveix per a moltes més coses de la nostra vida. Aquesta setmana mateix hem vist com el Banco Santander, per recuperar múscul, ha fet un salt amb l'ampliació de 7.500 milions d'euros que suposa el 10% del capital, tot i que aquesta operació li ha costat una pèrdua momentània de valor del 14,09% i hagi provocat una mena de terratrèmol a l'Íbex 35. Fer aquesta ampliació era l'única possibilitat que tenia? Segurament no, podia haver-ho fet amb petits saltirons, com seria no pagar dividends durant uns anys, per exemple. Però ha optat per la solució definitiva amb l'ampliació i la nova política de retribució als accionistes. Feia temps que els analistes intuïen que el primer banc espanyol hauria de fer alguna cosa per reforçar-se per les exigències cada vegada més dures dels nous controladors. I la nova presidenta, Ana Patricia Botín ha demostrat que en aquest banc els temps han canviat i no només s'ha canviat l'estètica corporativista, una mica de perfil sectari, d'utilitzar les corbates vermelles, alliberant-los d'aquesta harmonia cromàtica, sinó que també s'estan canviant grans estratègies de fons. En segons quins entorns els petits passos suposen grans costos que podrien esdevenir un cost o un desgast insuportable i aconsella, com és el cas, fer-ho de cop.

El procés català també és una qüestió que ara ja requereix o caixa o faixa, com titulava ahir aquest diari. És a dir, un gran salt. La combinació d'incertesa i de temps cada vegada ens és més perjudicial i cal moure ràpidament fitxa per desllorigar aquesta situació i oferir una alternativa clara. Hem de tenir en compte que els enemics de la causa catalana, els d'aquí i els de fora, no resten aturats i actuen, i ho fan amb tot el seu potencial. Fins i tot pregonant cataclismes econòmics que, encara que no siguin veritat, poden ser creguts. Ara, si volem realment anar a l'altra riba, com sembla que volem la majoria, hem de planificar i executar-ne el salt definitiu. La nostra no és pas una empresa per fer-la a saltirons, ho hem de tenir clar.

Una de les coses que posa més neguitós els empresaris és un horitzó d'incerteses sostingut en el temps. Si fem el salt de cop, totes les empreses s'adaptaran a les noves circumstàncies ràpidament, però aquests períodes de transició llargs, paralitzen o poden paralitzar algunes preses de decisions, i no és gens bo. De moment ja sembla que alguna dada econòmica apuntarien cap una certa penalització per aquest temps mort, i no ens ho podem permetre. A més, hem de pensar que el 2015 serà un dels anys que ja de bon principi ens indica que serà un any de grans incerteses econòmiques, geopolítiques i polítiques, i aclarir ràpidament el nostre panorama i oferir un camí indiscutible és importantíssim per no perdre el mínim impuls de la represa econòmica que ja s'intueix.

I precisament la independència, a més de ser un objectiu normal de tota nació, ens convé per tenir l'oportunitat de construir un país nou i, sobretot, una pàtria moderna i alliberant-nos del pes feixuc de la dependència espanyola que en paraules, molt encertades, del conseller Mas-Colell, “no ens deixa créixer”. L'esforç espanyol de recentralització i de potenciació de Madrid com l'àrea econòmica espanyola, ha estat molt persistent des del franquisme, i malgrat la nominació moderna de l'Estat de les autonomies, la pulsió centralista i espanyolitzant la veiem i la patim en tots els pressupostos i en tota la legislació. Així doncs, si volen complementar les respostes a la pregunta del titular, amb un altre argument no menys important, la independència, també ens convé per la supervivència.