Preguntes...

Commoció. Indignació. Temor. Molt de dolor. Voluntat de resistir... Tots els sentiments, exaltats i en desordre al mateix temps i a flor de pell. I sobre tots ells, la tristesa aclaparadora de veure com la brutalitat perpetrada a París és capaç de convertir-se en la gran protagonista tant de la vida col·lectiva com de les nostres vivències quotidianes. Se'ns desvetlla brutalment, tant la consciència de la nostra pròpia vulnerabilitat com la de l'extrema dificultat per rumiar sensatament sobre una situació tan complexa que no es pot abordar ni ràpidament ni simplement. Com ho hem de fer perquè la situació creada no es pretengui enfocar des de visions simplistes i immediates sinó que es miri de treballar en tots els aspectes causants d'una tal brutal conducta?

Parlem molt d'un món globalitzat llegit sobretot en clau econòmica. Però les cultures, les emocions, els lligams, les creences també tenen raons globals. Global i complert ha de ser l'enfocament de camins de pacificació interna i externa. I mentre la ciutadania es manifesta decididament en contra d'aquests atacs a la llibertat, es plantegen ja una colla d'interrogants que cobreixen un ampli ventall de realitats que van des de les grans raons geopolítiques fins a l'interior de la ment, de la intimitat dels assassins. En cadascun dels punts d'aquest recorregut hi ha preguntes per fer, temes oberts i decisions polítiques i socials per prendre necessàriament. El pensador Sami Naïr, en manifestacions ben en calent en una la televisió de casa, va apuntar moltes i àmplies qüestions que han de ser convenientment valorades. Descartem les preguntes, prou contestades ja, que busquen directament resposta en les religions.

En primer lloc perquè ens sobta tant que això passi al mateix cor de París mentre fets similars són constants al Pròxim Orient, a molts punts de l'Àfrica i ha estat un fet freqüent en la història recent a la qual no hem sabut o pogut donar altra resposta que no fos la militar? Potser és que en aquests altres indrets els humans són menys importants?

Quines mesures ha pres el món occidental a part dels embargaments econòmics i l'enviament de tropes per no solament atendre els desastres, les víctimes de les moltes guerres, sinó per establir llaços d'entesa i d'autèntica cooperació al desenvolupament allà on es produeixen i multipliquen les situacions de precarietat?

La crisi de les institucions europees i les polítiques econòmiques predominants que han fet perdre la confiança en la democràcia no deixen orfes d'esperança bona part de la ciutadania, sobretot de la més fràgil i desprotegida?

D'on surten els diners i qui es beneficia del comerç d'armes que fan possible tanta violència a l'Orient Mitjà, als països àrabs, a certes zones de l'Àfrica? A qui fa rics la violència?

Per què hi ha tants joves que no se senten part dels principis que conformen la República, malgrat haver nascut i viscut a França? Quina relació hi ha entre les mancances d'atenció social a les zones on s'acumulen els joves fills de la immigració i aquest fet?

Quin oferiment seductor, salvador, de quin buit els treu la promesa de convertir-se en valents guerrers? Per què –i no es exclusivament un tret jihadista– s'exalta la violència com a element fonamental de la virilitat? Per què aquesta acompanya la brutalitat envers les dones en determinades zones de l'Àfrica i de l'Orient mentre es vulneren els dels Drets Humans de les dones, arreu?

França i tota aquesta ferida Europa, que tant ha fet avançar els Drets Humans, ha civilitzat i també ha errat tant, requereix una revisió aprofundida no solament de les seves polítiques econòmiques sinó de la seva “ cultura” dels valors que tramet, de les ciutats que construeix, de les mesures socials actualment debilitades. Els terroristes han ferit greument els drets de ciutadania. I és la ciutadania la que ha d'exigir als polítics, als científics, als educadors, als economistes i gestors que treballin en propostes integradores a l'interior i cooperadores a l'exterior.

Finalment, i segons pregunta l'economista Isidre Canals, quan farà l'Islam el seu propi procés il·lustrat? Dels dos processos depèn el nostre futur col·lectiu.