Interessos de partit, sempre

es dinàmiques de partit –pel que sigui– sempre acaben posant al davant l'organització mateixa abans que el país que diuen que defensen i estimen. Costa d'entendre per què això sempre és així. Però tant a Catalunya com a la resta del món democràtic els partits sempre es mouen tenint en compte bàsicament els seus interessos. És a dir, els interessos de la gent que hi milita i dels càrrecs que aquests tenen o tenen la possibilitat de tenir. Als ajuntaments, a la diputacions o al govern. Una opció ben legítima, cert, però que a la majoria de la gent, allunyada dels moviments dels partits, els costa d'acceptar. A Catalunya, els dos grans partits sobiranistes, CiU i ERC, ens han donat aquestes últimes setmanes una bona lliçó de com posar al davant els interessos de partit i deixar enrere els del país, i no és pas que aquests no fossin de primer nivell.

Des de CiU i des d'ERC negaran sistemàticament que això sigui veritat. Diran també que l'únic que han tingut en compte ha estat que el procés arribi a bon port i que s'han limitat a defensar l'estratègia que els semblava millor per assegurar l'èxit. Costa de creure, francament. Sobretot perquè s'han obviat les normes més elementals de prudència quan el que hi ha en joc és un objectiu comú tan important. Ni tan sols allò que qualsevol família té en compte sempre: que “la roba bruta es renta a casa”. Tot el contrari, filtracions amunt i avall, polèmiques en directe a les xarxes socials, declaracions i contradeclaracions. Tota una riuada de despropòsits que ni ens haguéssim imaginat fa uns mesos, però que ens han traslladat ràpidament a la misèrrima política autonòmica que crèiem abandonada per sempre.

El resultat ha estat evident: el desengany d'un munt de ciutadans que, de bona fe i amb molta il·lusió, donaven suport incondicional al procés. Tot es pot redreçar ara, certament. Aquells que havien arribat a l'independentisme des de múltiples vies i per múltiples raons, difícilment es faran enrere, però, cal no oblidar-ho, hi ha molta feina per fer si és que no volem perdre l'oportunitat històrica que tenim al davant. De fet, només cal tenir una mica de sentit d'estat. A veure.

L