Ca montes
No toqueu el WhatsApp
Si passa, serà un cop, potser un dels més durs, contra el dret a xerrar tranquil·lament a taula
Una de les víctimes col·laterals dels atacs de París serà la privacitat. Ho sabem. Com ho va ser després dels atacs de l'11-S. Els avions d'Al-Qaida a les Torres Bessones han permès la més gran operació d'espionatge del personal mai feta. Avui als Estats Units no pots ni anar al lavabo sense que algú puga constatar telemàticament que hi has anat –i ja em passarà el lector l'excés.
En el cas europeu, els primers avisos s'han llançat contra WhatsApp, concretament; la venerable aplicació, propietat per cert de Facebook. Manuel Valls n'ha parlat, Cameron n'ha parlat... Malament, és clar.
La idea, evidentment, és prohibir-lo o obligar-lo a no encriptar les converses. WhatsApp, la majoria de vostès ho deuen saber, permet crear grups de conversa, per escrit, amb una eficàcia certament insuperable. I aquests grups viatgen per internet encriptats, des del novembre passat. Que això no vol dir, alerta, que no es puguen llegir: només vol dir que per llegir-los els serveis secrets han de treballar un poc.
L'ofensiva arribarà a port? De moment, als Estats Units no es parla encara d'atacar aquesta encriptació concreta. I Europa no aconseguirà tombar Facebook i WhatsApp ella sola, sense el suport de la Casa Blanca. Però si passa serà un cop, potser un dels més durs, contra el dret a xerrar tranquil·lament a taula. Perquè l'espia el tindrem a cada butxaca, com saben perfectament els pares amb fills adolescents. Les meues, per exemple, estan sopant i tenen el mòbil als dits. I la menuda ni tan sols té l'app de telefonar al telèfon. Per a què si ella viu al WhatsApp?
