Empire State

Els atacs terroristes de París t'agafen fent el turista a Nova York i a l'hotel veus com tots els informatius de la televisió obren amb l'intercanvi de bales i de morts entre els gendarmes i els fanàtics d'Al-Qaida. El mateix dia que t'expliquen l'absència de Barack Obama a la gran manifestació parisenca contra la violència, en George Clooney es fica a la butxaca el públic de la gala dels Globus d'Or tot lluint el pin de “Je suis Charlie” i comproves que, fins i tot a la primera potència mundial, són els ciutadans els qui a vegades han d'ensenyar als polítics a tocar de peus a terra, a connectar amb la gent i els seus problemes. I en matèria de seguretat ara i aquí els problemes dels nord-americans són els mateixos que els nostres. Mentre el cap de premsa de la Casa Blanca intenta justificar l'error del president, tot de ciutadans novaiorquesos es concentren davant les delegacions dels mitjans de comunicació francesos cantant la Marsellesa i la cúpula de l'Empire State s'il·lumina amb els colors de la seva bandera en solidaritat amb els europeus terroritzats. Es veu que Mariano Rajoy sí que va assistir a la manifestació de París però a les fotografies que publiquen els diaris nord-americans no hi surt pas. O no el coneixen o el coneixen massa bé per saber que no pinta gaire res. Nosaltres, que el coneixem de sobres, sabem que Rajoy és un altre manaire al qual tot sovint els ciutadans li han de fer saber per on hauria d'obrir l'agenda. Pugem a l'Empire State a contemplar les vistes que van enlluernar King Kong i l'home que custodia l'ascensor que ens conduirà al pis 84 ens pregunta si venim de París. En saber que hem embarcat a l'aeroport de Barcelona exclama en un castellà de cantarella mexicana, tot rient i picant-nos l'ullet: “Així sou uns d'aquells tossuts separatistes!” Arran de terra els presidents miren cap a una altra banda i aquí dalt, treballant als núvols, aquest ascensorista ens demostra que toca més de peus a terra que no pas ells.