Passem pantalla

Aquesta pantalla del procés sobiranista ens ha costat algunes vides, no hem sumat tants punts com hauríem pogut sumar i hem perdut temps. Però l'hem superada. El joc és així; et posa obstacles i paranys, t'exigeix perícia i concentració. Si et distreus, palmes i perds la partida. L'estupidesa ha tingut el seu minut de glòria en aquesta partida, però per sort hi hem posat els sis sentits, inclòs el sentit d'estat, i hem evitat el naufragi. La gent de Catalunya vol decidir el seu futur polític, votar per l'encaix a Espanya o per la independència. Alguns no ho accepten; però, els agradi o no, ho ha dit de totes les maneres possibles; en format manifestació, en format enquesta, en format eleccions i en format procés de participació. Després del 9-N no hi havia res més important que fer possible la votació vinculant, tancar el full de ruta previ i posterior a les urnes i explicar sense parar a tots els catalans, però molt especialment a aquells que tenen dubtes o que no han pres una decisió, què significa la independència de Catalunya, per què és necessari aconseguir-la i com s'aconseguirà.

La intel·ligència dictava no perdre el rumb, ni l'energia i posar fil a l'agulla en aquestes tasques primordials, però hem cremat dos mesos amb l'àncora clavada a terra i discutint altres qüestions, totes menors, totes secundàries. Ha estat un desgast inútil i un avantatge als adversaris del procés. I al damunt no ha faltat qui ens convidi a l'autoodi, culpant-ne el nostre ADN. Què carai! És molt més rellevant l'autoestima d'aquest país que fa segles que resisteix i que ara es mobilitza per fer el seu camí. El que necessita són líders polítics a la seva altura, capaços de separar el gra de la palla, de posar el país per davant de tot. Mas i Junqueras han fet un pas endavant. L'acord, amb el suport de les entitats sobiranistes, permet superar aquesta pantalla. Però en queden d'altres. Es tracta, de nou, de no perdre el rumb ni l'energia i sumar.