L'altra crisi

Qui més qui menys té una opinió formada sobre el sexe de pagament. De la prostitució es diuen autèntiques bestieses, i sovint qui la deixa anar més grossa és aquell que tira la pedra i amaga la mà. En el franquisme es va conviure sempre amb aquesta doble moral, i molts jerarques del règim eren tant de comunió diària com assidus puteros. I quan tocava impartir moral, es feien ràtzies i es tancaven les cases de barrets. Els anomenats barris xinus eren un gran compendi de misèria i sordidesa. Aquests guetos s'han eliminat a les ciutats mitjanes, però a la cosmopolita Barcelona ha esdevingut un problema que no tenen idea de com resoldre, perquè la prostitució és un debat pendent que els polítics no saben per on agafar. A l'esquerra polemitzen amb els maximalismes de sempre, i a la dreta no surten dels convencionalismes. El problema és al carrer i a la carretera, a més d'una conseqüència de la mala educació sexual de generacions, perquè els principals clients dels prostíbuls són els joves. La prostitució s'ha de regular, legalitzar i posar-hi la llum i els taquígrafs que faci falta. De l'explotació del cos de les persones ara i sempre se'n diu esclavitud. Però ni el govern espanyol, ni la Generalitat han estat capaços d'afrontar aquest gravíssim problema social i els ajuntaments tampoc no saben per on començar. Alerta! que la legalització tampoc és garantia de gaire res. A Holanda, un dels països més tolerants del món, no se n'han acabat de sortir. L'any 2000 van despenalitzar la prostitució, convertint-la en una activitat laboral, legalitzant els bordells, aplicant mesures sanitàries, perseguint els proxenetes... Però en la pràctica, com que havien de pagar impostos, moltes meretrius han optat per amagar-se i exercir des de la clandestinitat, camí ràpid per tornar a caure a mans dels seus explotadors. Ah! i els prostíbuls que seguien la llei al peu de la lletra van entrar en crisi ràpidament...