Metropolicentrisme
L'acord de CiU i ERC per poder fer el 27 de setembre unes eleccions que duguin Catalunya pel camí de la independència i la construcció d'un estat propi, altre cop ha dut el tema a una visió reduccionista del país. Una mirada que se centra només en l'Àrea Metropolitana i les tres capitals restants. És veure el món, el nostre, per la gatera, per un forat. L'acord, el millor possible segons Mas i Junqueras, du una càrrega de profunditat vers els partits multiopcions, dit amb respecte i només a tall de definició. Això és, aquells que en cada conjuntura s'adapten per poder quedar drets com un saltamartí.
Si analitzem UDC no passa desapercebut que viu en una clara indefinició en haver avortat la tercera via el nacionalisme espanyol hegemònic, PP i PSOE. Més enllà de la posició oficial, no la sentida per la militància, l'únic camí que els queda és el que fan la majoria dels seus votants i dirigents. Treballar amb cos i ànima pel procés sobiranista. Els exemples són molts, de la transparència de Joana Ortega, vicepresidenta del govern, a la munió de gent que et diu que ells ho tenen clar, seguiran, davant una manca de decisió pública en ferm de l'aparell, el mestratge de Carrasco i Formiguera i Coll i Alentorn. Les dues darreres personalitats destacades que UDC l'any passat i enguany homenatja i lloa. Ambdós no eren gent de pa sucat amb oli. El PSC, dessagnat pel seguidisme que ha fet del PSOE, normal i lògic amb un Iceta ideòleg i executor des de la fundació del PSC fins avui, no podrà presentar-se com a marca blanca a la Catalunya profunda. Sense admetre el dret a decidir el 27-S, fins i tot li costarà fer llistes pròpies. Vol dir que no tindrà aliats a centenars de pobles. O sigui que ha d'aferrar-se al medi urbà, i aquí, la política de partits és fratricida, Guanyem, Podem i ICV i Procés Constituent li barren el pas. La derrota no té família, tampoc entranyes. ICV farà un bon favor a la política catalana, primer començant per ella mateixa. Amb aitals aliats podrà parlar tot i més dels fets socials, com si aconseguir un estat no fos l'opció més transversa, àmplia, social i plural existent, alhora haurà d'estirar d'aquests espanyolistes descafeïnats que són Podem. També li anirà bé a l'Ada Colau, qui no podrà fer més relliscades davant el fet nacional català. Garantia de tot, Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que són puresa ideològica sense màcula. Altre cop, si van per l'extensa Catalunya, si no es corden les sabates ensopegaran. Més enllà del medi urbà cal recordar que hi ha el poder de les altres Diputacions, tenen diners, i Consells Comarcals que, malgrat els capitans del PSOE del Baix Llobregat, van haver de respectar i conviure-hi. En època de vaques magres i eleccions amb l'ombra allargada del nacionalisme català, pesa molt, però molt. Una informació que sí coneixen els qui eren del PSC i s'han escapat de l'enfonsament d'uns dirigents a la deriva, on el Nord el tenen a la Meseta. Deixo per casos no propis, sinó d'aires espanyols, PP, C's i altres que, com afirmen, s'hi senten. Tenen tan poc coneixement del país que fins i tot neguen a la Vall d'Aran el dret a ser considerada com a “realitat nacional occitana” i a poder gestionar el seu propi determini. Una Vall d'Aran que de segles forma part de Catalunya per voluntat pròpia. Em pregunto si aquests addictes urbanites han sortit mai del medi metropolità, de les capitals o han anat més enllà de la Costa Brava a l'estiu o el Pirineu quan està nevat.
El país llarg i extens té indústria potent, malgrat la crisi; agricultura que aporta al conjunt del país i alhora exporta; ramaderia de primer nivell mundial; energia nuclear, hidroelèctrica, eòlica i gasista; consolidat sector de serveis. I un turisme que aniria millor si els urbanites fossin més oberts de ment i horitzons. Cal dir-ho un cop més, no es pot entendre la història de Catalunya sense el rerepaís.
