Nens i mestres de Farners

Demà, al Racó de les Oliveres de Santa Coloma, i amb l'assistència d'autoritats municipals i educatives, les tres escoles de la ciutat faran l'acte central del Dia Escolar de la No-violència i la Pau. S'aprofitarà per fer un homenatge al ciutadà Lluís Caparrós, tan enyorat per molta gent. Els nens hi inauguraran un paviment en forma de símbol de la pau i hi llegiran el poema de Martí i Pol Pa amb oli i sucre. També cantaran aquella cançó que diu que “el món seria més feliç si tots fóssim amics”, un mig himne que amb el verb conjugat en condicional ja avança on ens trobem ara com ara. Hi pots anar, amic lector, i tant que hi pots anar. És un acte obert a tothom, i, al capdavall, com més serem més pau tindrem. Però mira els ocells que baixos volen... Aquests dies corre per la xarxa un vídeo esgarrifós d'un nen gihadista que amb una pistola a la mà i molt de gel a la mirada espera que un barbut acabi de llegir la sentència a un presoner agenollat davant seu. Després, li fot un tret a la nuca, i ni un múscul de la cara se li mou... També hem pogut llegir horroritzats que a Nigèria una nena bomba es feia explotar i causava una gran mortaldat. Un film qualsevol de terror, un d'aquells amb criatures alienades del món, ens semblaria més enraonat que la realitat que vivim. Vés, doncs, a l'acte del Racó de les Oliveres i dóna suport cívic als mestres de les escoles de primària, de l'escola de música i del Centre de Recursos Pedagògics de la Selva. Ells s'esforcen més que ningú per evitar que l'ensucrat “pa amb oli” del poema no acabi sent una “por amb odi”. Però tampoc no esperis massa d'actes com aquest. Els romans feien una paronomàsia entre els mots bellum (“guerra”) i bella (“bella”) per recordar a tothom que en la guerra no hi ha ni un bri de bellesa. Segur? Quants nens alienats pels propis pares ja s'encisen més amb els tambors de guerra que no pas amb la cançó del company, que diu que vol ser amic seu? A quants se'ls està glaçant ja la mirada? Aquells ocells que volen tan baixos, senten potser la tempesta? Claudià, l'últim gran poeta de la llatinitat, va narrar el temps de l'emperador Honori i l'arribada dels bàrbars, pressentida en cada límit de l'imperi romà. Si demà fos a l'acte colomenc, qui sap si no hi recitaria novament: “Sota la pau, s'amaga una guerra més greu...”