Art a la vinya

Fa fred, aquest matí d'hivern a la Pobla de Cérvoles, tot i ser un dia assolellat en aquest punt de les Garrigues a un cop de pedra de la Conca i el Priorat. Com aquest, la terra hi apareix eixuta, en aquest paratge muntanyós als peus de serra la Llena, d'on s'ha ensenyorit l'olivera i, per primavera, hi vermellegen les roselles. Els dos centenars llargs de pobletans que hi viuen conserven la memòria llunyana de quan el duc d'Alba, al servei de Felip V, saquejà la població i la devoció popular espera just el punt de les 12 d'aquell dia de novembre quan, un sol cop l'any, el sol toca el rostre de la marededéu de la Jonquera. Ufanosos, van alçar un monument al seu fill il·lustre, Josep Espasa, l'editor que publicà el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, de Pere Labèrnia, i les poesies catalanes, de Frederic Soler (Pitarra), més conegut per ser qui havia de crear l'editorial i la gran enciclopèdia en espanyol que duu el seu nom.

Ara, Joan Jové i Sara Balasch hi han convertit en realitat el seu somni: el celler Mas Blanch i Jové. Animats pel seu amic pintor Josep Guinovart, amb aquell punt de gosadia desfermada que tenen les grans iniciatives, han construït un celler que, enmig de l'aridesa del paisatge, us sorprèn per l'elegància austera de l'arquitectura, només de veure'l. Allà us esperen, acollidors, per a iniciar el recorregut per aquesta obra d'esforç i de passió per la terra, per la que trepitgen ara i pel país. Aquí, més que enlloc, és indestriable el vi de l'art, perquè hi conviuen en un maridatge harmònic i permanent. Saben que podrien arribar a tenir una producció d'ampolles tres cops superior a l'actual, però no tenen pressa. L'art necessita si no temps, calma, que ningú no et neguitegi avivant-te el ritme. Per això, veïns del modest riu de Set, han decidit de ser generosos i fer plaent la beguda, amb l'art de companyia. L'espai mateix on el vi s'emmagatzema és un petit bosc de dipòsits d'acer inoxidable, al capdamunt dels quals senyoregen unes cols hiperrealistes i uns jocs de llum singulars. A la sala de bótes és on Gregorio Iglesias, Goyo, exhibeix la majestuositat d'un impressionat mural d'una seixantena de metres, Entre el cel i la terra, pintat directament a la vinya, damunt el terra calcari i argilós que ha patit les inclemències del temps, les persones i els animals. La sala de tast és presidida per un altre mural impactant, la darrera obra del seu amic Guinovart, batejada com a In vino veritas. Un nou giny de llums, des d'aquest primer pis, permet veure, alhora, aquesta obra i la d'en Goyo.

La sala d'exposicions no té murs que l'oprimeixin, justament perquè és a l'aire lliure: la vinya dels artistes. Així es coneix aquesta iniciativa única, on cada any incorporen una nova obra: des de L'orgue del camp que ideà el seu amic pintor, fins a la barca de Carles Santos La sargantaneta, sorprenentment encimbellada dalt d'un arbre, La llum planant damunt la terra, d'Esteve Casanoves, autor també de l'amfiteatre, el Cap de bou, de Joan Brossa, o Signatures n· 1, de Susana Solano. A l'estiu, hi tenen lloc presentacions de llibres i discos, concerts, recitals de poesia i la insubstituïble Nit dels Estels a la Vinya dels Artistes, activitats totes de franc. Viscuda l'experiència d'art a la vinya, la taula cordial ens espera amb una cuina de la terra, amb la companyia d'un pa rodó immens, d'aquells que fan de bon llescar, esquitxat d'un punt de sal i el seu Òlim, que conté l'oli prestigiós de la comarca. I tot ben regat pel privilegi dels seus vins Saó, vins que ja han guanyat premis i fama internacional: els negres Abrivat, Expressiu i Petit Saó, el Rosat, el Saó Blanc i el Petit Blanc Saó. Aquí tot és, com el paisatge que han modificat amb la seva devoció per l'art, una barreja de modernitat i genuïnitat, en un sentiment de gaudi davant la bellesa en llibertat.