Cat escaldat, aigua tèbia tem
El corredor, lent
Si hi ha una infraestructura estratègica per a Catalunya però també per a l'Estat és el corredor del Mediterrani. No ho sostenen només els independentistes. Ho diu la Unió Europea i un munt d'entitats de l'àmbit econòmic, encapçalades pel lobby ferroviari Ferrmed.
Ningú amb sentit comú discuteix, doncs, que cal prioritzar inversions en aquest passadís que unirà la conca mediterrània amb el cor d'Europa, i que reforçarà la importància logística de l'eix mediterrani i la seva connexió estratègica amb el nord d'Àfrica.
Des de Ferrmed calculen ara que l'eix ferroviari arribarà a València i a Tarragona amb uns dos anys de retard, com a mínim. No ho diuen per dir. Foment no ha destinat partides pressupostàries específiques per acabar la via, que el 2015 havia d'arribar a València i el 2016, a Alacant i Múrcia, cosa impensable ara.
La ministra Pastor intenta minimitzar les crítiques estudiant la fórmula que faria que els concessionaris dels ports paguessin la infraestructura a canvi d'allargar la concessió d'explotació.
Mentrestant, l'Estat enterra milions en trens d'alta velocitat que, com el de Segòvia, tenen 250 passatgers al dia de mitjana. I no és el pitjor; el de Requena-Utiel el fan servir 21 persones.
Ja ho deia Winston Churchill:
“Seria una gran reforma
de la política que es pogués estendre el seny amb tanta facilitat i tanta rapidesa
com la bogeria.”
Obsessió lingüística
Espanya porta a terme una destrucció sistemàtica de l'àmbit lingüístic català. La referència Països Catalans, poc defensada darrerament al Principat, pot esdevenir una expressió del passat.
L'última agressió s'ha produït a la Franja de Ponent. El govern d'Aragó ha anul·lat el darrer rastre legal del català que es parla a la Franja així com de l'aragonès que es parla al nord d'Osca.
El 1999, la llei del patrimoni cultural aragonès reconeixia les dues llengües com a minoritàries i establia l'obligació de protegir-les com “una riquesa cultural pròpia”. Tot plegat, paper mullat. Les Corts d'Aragó van aprovar el darrer dia del 2014 un paquet de reformes legislatives que suprimeixen les denominacions català i aragonès.
Com volen a Espanya que els catalans mantinguem vincles afectius amb l'Estat si sistemàticament suprimeix allò que ens identifica? Els polítics espanyols porten a terme un genocidi cultural sense despentinar-se i amb total impunitat. No hi ha encaix possible.
L'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan denunciava:
“El genocidi –la destrucció d'un poble sencer pels seus orígens ètnics o nacionals– s'ha convertit en una paraula de la nostra època, una realitat horrible que exigeix una resposta històrica.”
